Cerca de crítiques

Enquesta

La Traviata a Sabadell

La Violetta de Sabadell

29/2/2008 |

 

«LA TRAVIATA»
Programa: La Traviata, melodrama en tres actes de Giuseppe Verdi amb llibret de Francesco Maria Piave, producció Amics de l'Òpera de Sabadell.
Lloc i dia: Teatre La Faràndula. Sabadell, 22 de febrer.

Amb la que comentem són sis les vegades que l'Òpera de Sabadell ha dut La Traviata a escena. I havent-les vistes totes és impossible que no ens adonem que el personatge que ens hem anat construint de la protagonista, Violetta Valery, està fet per les aportacions de totes les sopranos que l'han interpretada. El paper és tan captivador que totes han donat el millor de si mateixes, deixant moments irrepetibles segons les condicions, mèrits i estil de cadascuna. Ahir ho feia Sung-Eun-Kim, que, des de que va guanyar el Concurs Viñas de 1991 no ha faltat a la cita sabadellenca fent papers de lírica lleugera fins que, ja amb el coixí apropiat, ha pogut interpretar amb garanties aquest paper tan difícil en què ha reeixit.

No pas menys èxit ha tingut l'Alfredo de Carles Cosias. Penso que en el panorama actual pocs poden donar un personatge de manera tan convincent com ell. Jove, impetuós, imprudent, fatxenda i, en els moments de desengany, desconcertat, amb una bona veu i bella línia de cant. No es pot demanar més. Li desitgem una bona projecció internacional amb aquest paper perquè pot tenir-la. L'altre personatge important de l'òpera és Giorgio Germont, pare d'Alfredo, que, interpretat d'una manera una mica monolítica per Ismael Pons, es va justificar perquè, a més de l'argument, s'entenia que davant aquella muralla vocal els planys de Violetta s'estavellessin. Quan per a mi la millor versió escènica i musical, no pas canora, de La Traviata, que va ser la de Leipzig de l'any 1998, amb direcció musical de Jiri Kout i escènica d'Andreas Homocki, que es resolia de manera molt simple amb els mínims –però poètics– elements i es feien d'una tirada, sense descans, els quatre actes en què es va convertir a Sabadell em van semblar una mica feixucs i, pels que hem vist més de cinquanta traviates, el segon acte, amb la mala jugada del pare Germont, es fa difícil d'empassar si no hi ha un Bruson en escena. Bé en general cor i figurants, i en el ballet, la que estava més segura del seu cos és la primera de les cinc o sis ballarines que baixaven per l'escala i, com quasi sempre, va semblar una mica de pegat la, per altra banda, bona prestació dels solistes en el pas a dos.

Aquesta proposta que segur que no defraudarà ha tingut molt bona acollida i encara es pot veure a Viladecans avui; a Granollers l'1 i 2 de març, a Reus el 4, a Girona el 6, a Sant Cugat el 7, a Figueres el 9 i a Lleida l'11. Realment, Òpera a Catalunya, com diu el nom del cicle.

JORDI MALUQUER
El Punt