Cerca de crítiques

Enquesta

La Traviata a la Faràndula de Sabadell

Traviata de notable alt

23/2/2008 |

 

Quan hi ha voluntat i ganes de fer bé les coses, els resultats acostumen a ser òptims. És el que passa amb la sisena producció de La traviata que els Amics de l’Òpera de Sabadell presenten al teatre La Faràndula de la capital del Vallès Occidental, abans d’encetar el periple que durà l’òpera de Verdi a diverses poblacions de la geografia catalana.

La cosa funciona en primer lloc gràcies a la posada en escena de Carles Ortiz amb escenografia de Jordi Galobart. Els recursos són senzills però funcionals i amb prou enginy s’ha recorregut a la transposició temporal, traslladant el París de 1830 al d’un espai diàfan d’estil art déco. La història segueix sent la de sempre, amb un hàbil moviment escènic, quatre tòpics (que en La traviata no poden faltar) i tots contents.
Les alegries van venir, sobretot, en format musical, començant per la Violetta de Sung Eun Kim, soprano coreana que sempre s’ha distingit per papers de soprano lleugera. Va superar de sobres les proves del primer acte i va desplegar un sentit dramàtic al llarg del segon i tercer, matisant resursos expressius ben treballats i amb una musicalitat sempre impecable. Carles Cosías té mitjans sobrats i el seu Alfredo va tenir la passió requerida, si bé ocasionalment el tenor barceloní tendeix a forçar excessivament un volum ja de per si generós. Carles Daza debutava el paper de Giorgio Germont i tan sols podem retreure al baríton la seva joventut per a un paper que requereix aprofundir més la psicologia del personatge. Tan sols això, deia, perquè la veu de Daza és un instrument privilegiat i el bon gust en el fraseig són ja marca de la casa.

Elio Orciuolo dirigia la Simfònica del Vallès i ho feia atent a matisos i als detalls d’una de les partitures verdianes més emotives i originals, però també més conegudes. El rendiment de l’orquestra va estar a l’alçada de les expectatives i va mantenir alt el nivell artístic al llarg de la representació, així com el cor dels Amics de l’Òpera. Es va notar que quan Daniel Martínez es limita a dirigir la massa coral i deixa de banda l’orquestral, els rendiments del col.lectiu vocal de la casa són molt superiors als d’altres ocasions.

Notable alt per als Amics de l’Òpera de Sabadell, doncs, amb la sisena Traviata de la seva història. Una història que comença ja a comptar amb èxits indubtablement merescuts.

Jaume Radigales
Dietari Operístic