Cerca de crítiques

Enquesta

L'Orquestra Nacional d'Hongria al Palau de la Música

Qüestió de tensió

21/2/2008 |

 

Ibercamera, O. FIL. NACIONAL D'HONGRIA. Z. KOCSIS, PIANO I DIRECCIÓ. PALAU DE LA MÚSICA 18 DE FEBRER

Quarta visita per a Ibercamera de l'estupenda Filharmònica Nacional d'Hongria i enèsima de l'arxillorejat Zoltán Kocsis, un pianista marca de la casa que dirigeix aquesta formació creada el 1923 com a Simfònica de l'Estat Hongarès i consolidada durant la llarga titularitat de János Ferencsic. A Kocsis, ara de cinquanta-cinc anys, molts l'assimilem a aquell noi que tocava Liszt i Bartók amb força i concentració i que establia un cànon que eixamplava la nostra comprensió.

La vetllada començava amb la Simfonia núm.102 de Haydn, una de les més opulentes, que Rimski-Kórsakov admirava per la finor de la instrumentació. Només cal dir que el seu largo prefigura la descripció del caos a La creació; Kocsis la dota d'un aire brusc que potencia colors i contorns. Va seguir el Concert núm. 27 de Mozart, amb fusió total entre teclat i orquestra i el pianista intervenint ja durant el tutti inicial. Ara que els polítics han posat de moda parlar de tensions convenients, l'establerta per Kocsis prenia com a referent Ferenc Fricsay, un gran mozartià i un dels primers titulars de l'orquestra. Una lectura robusta i preromàntica amb fins detalls de concertació, com les atencions a un oboista més lent que els seus companys.

Van seguir la Simfonia núm. 33 de Mozart en una lectura enèrgica que feia recordar Karl Böhm i una Cinquena de Schubert orgullosa de les seves arrels folkloritzants i magníficament recolzada en les cordes baixes. L'organicitat formal estava subordinada a la intensitat del discurs, amb el resultat d'una fluïdesa prefiguradora de les divines llargàries schubertianes.

Xavier Casanoves Danés
Avui