Cerca de crítiques

Enquesta

Pires amb Gomziakov a l'Auditori

Poca Pires

16/2/2008 |

 

PIRES-GOMZIAKOV
Programa: obres de Ginastera, Scarlatti, Beethoven i Schubert per Maria João Pires, piano, i Pavel Gomziakov, violoncel.
Lloc i dia: XXIV Temporada d'Ibercamera. Sala Pau Casals de l'Auditori. 12 de febrer.

D'un recital anunciat de la pianista Maria João Pires amb Bartók, Mendelssohn i Chopin es va passar a un altre que va compartir amb el violoncel·lista Pavel Gomziakov. Va tocar en solitari unes danses rítmiques de Ginastera, una meditació senzilla de Scarlatti per tornar a mare i, finalment, una obra major: la Sonata n. 31 op. 110 de Beethoven. Aquests canvis de programa són comuns en una pianista que és al cim i que fluctua entre els seus centres d'estudi de les arts a Belgais i Bahia, al Brasil, i un CD supervendes dedicat a Chopin. No li agrada estar sola a l'escenari i prefereix tocar amb formacions de cambra o orquestres. Va fer quedar el violoncel·lista, mentre ella acabava en solitari el recital. També es pot considerar que el recital es tractava, a l'empara del nom de Pires, del llançament d'un violoncel·lista discret, segons el programa nascut a Txaikovski, Rússia.

En la Sonata per a violoncel i piano n. 2, en sol menor, op. 5 n. 2 de Beethoven, per cert interpretada feia pocs dies a la Sala de Cambra de l'Auditori pel duo Lluís Claret i Josep Colom, el piano va destacar sobre un violoncel fosc, sense gaire lluïment malgrat contactar expressivament en determinats moments amb el piano, cosa que feia pujar immediatament la percepció de qualitat. A la segona part, amb la Sonata per a violoncel i piano en la menor, D 821,Arpeggione, de Franz Schubert, en què el piano té un paper més discret, va millorar el so i el discurs melòdic del violoncel·lista, sempre molt ben concertat.

La sessió va canviar de registre quan finalment la pianista portuguesa va interpretar la ja esmentada sonata de Beethoven. Aquí va brollar una interpretació quintaessenciada que tenia un fil conductor que va arrossegar els oients. Un primer nivell que va subratllar l'anticipació beethoveniana al món chopinià de l'Adagio ma non troppo del tercer temps. El final va ser molt ben dissenyat. El violoncel·lista es va reincorporar per desgranar la bella transposició de Pau Casals d'un coral de Bach per a violoncel i piano. Després, amb la petita part que correspon a l'acompanyament pianístic meravellós, es va entonar un sensible El cant dels ocells, cortesia al públic que omplia a vessar la sala.

Enguany Ibercamera ha programat cinc concerts al Palau, amb solistes i orquestres de format haydnià, i set grans simfòniques i previsions de grans aforaments, a l'Auditori.

JORDI MALUQUER
El Punt