Cerca de crítiques

Enquesta

Les sonates de Beethoven per Claret i Colom

Com pedretes al camí

6/2/2008 |

 

Les cinc sonates de Beethoven. TEMP. DE CAMBRA. LL. CLARET, VIOLONCEL. J.M. COLOM, PIANO. L'AUDITORI, 31 DE GENER.

La setena vetllada de la temporada de cambra de L'Auditori s'ha saldat amb un gran èxit. Dues lluminàries com Lluís Claret i Josep M. Colom tocaven les sonates per a violoncel i piano que jalonen la producció de Beethoven i que la caracteritzen tant com ho puguin fer les col·leccions de simfonies, concerts, quartets o sonates per a piano o violí. Aquestes cinc sonates s'apleguen en grups que corresponen a les tres grans etapes classificatòries de la seva producció. Les dues op. 5, del 1796, s'enquadren en la primera i són tributàries d'una manera encara barroca i virtuosista de concebre la música amb el decorativisme i l'horror vacui pertinents. Estan dedicades al rei Frederic Guillem de Prússia, bon violoncel·lista que les va estrenar amb Beethoven al piano, fet que explica la dificultat del teclat. Recordi's que aleshores era més apreciat com a pianista únic que com a compositor.

La magna Sonata op. 69 data del 1808 i pertany al període mitjà, equiparable en tot a la Sonata a Kreutzer, i les dues op. 102 són del 1815, quan ja només componia per a ell en ple aïllament i per al futur. S'hi perceben els meandres del flux de consciència com a tècnica menyspreadora de la forma i la fuga espaterrant que clou el cicle amb la seva abstracció du la marca genial i ultramoderna dels darrers opus.

Claret i Colom es complementen amb facilitat i elegància: auster i senyorívol, l'un; sensitiu i agonista, l'altre. El piano va estar pendent del violoncel amb una correspondència permanent d'idees i en una mostra que la perfecció ultrapassa la mera infal·libilitat.

X.C.D.
Avui