Cerca de crítiques

Enquesta

La novena de Mahler per l'OBC

La novena de Mahler per l'OBC

1/2/2008 |

 

Mahler: Novena simfonia en re menor.
L’Auditori, de Barcelona. 29 de gener de 2008.
OBC (Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya). Dir.: Eiji Oue.

De memòria como es costum en ell i amb tres sessions de rodatge, Oue va enfocar la Novena de Mahler per la via del decibel en el primer moviment, respectant els passatges cambrístics, tot i el caràcter estàndard i més pendent de l’extern que del vertader significat de comiat: poca consciència d’allò finit i dels records que vénen i se’n tornen.. Aspectes que van importar poc a un públic agraït amb excessius aplaudiments donant fàcilment per bo l’atreviment de preparar una obra tan complexa en molts pocs dies.

Hi va contribuir la molt satisfactòria prestació de tot el planter que corrobora el progrés d’aquest amb el seu titular. No hi van haver males intervencions solistes i van destacar-se els primers faristols de trompeta en el Rondó (quina delicadesa!), violoncel i viola en l’Adagi i el clarinet en Mi b de Josep Fuster en l’Andante comodo. No obstant, va mancar profunditat en la reflexió i la organicitat. Així com la cohesió i l’equilibri de textures (primer moviment), quan no l’acidesa i el mordent, amb “tempi” perceptiblement laxos pel segon i tercer moviments (inclosos el gestos circenses del japonès). Millor enfocat va estar l’ Adagio tot i que sense aixecar el voltatge expressiu per més que les indicacions d’Oue i la voluntat de la corda ho cercaven. És obvi que l’exigència de tensió aquí és majúscula i el resultat va ser emotiu però no exhalant. A més, la irregular acústica de la sala no va premiar als violoncels, aquesta vegada situats a la americana –en el lloc dels segons violins-.

Albert Ferrer i Flamarich
Catclàssics