Cerca de crítiques

Enquesta

Concert final del concurs Viñas

Rere les personalitats

30/1/2008 |

 

Concert final del concurs Viñas, GRAN TEATRE DEL LICEU, 27 DE GENER

El nivell d'un concurs ve donat no només pels premis que dóna, també pels que no dóna. Per primer cop en 20 anys, el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas ha declarat deserts els màxims guardons femení i masculí, una decisió que és difícil discutir no havent assistit a les eliminatòries i a la prova final, però que, vist el concert de premiats, pot ser considerada força estricta, tot i que amb fonaments raonables. El nivell general va ser prou correcte, hi va haver veus amb un clar potencial i estil aplicat, però, amb el risc d'una generalització abusiva, no vam trobar cap cantant d'aquells que t'agafa per les espatlles i et diu amb fermesa: "Escolta'm". Insistirem un cop més: si hi ha crisi, no és de veus, sinó de personalitats, per això bona part del concert es va moure en uns paràmetres d'anodina grisor.

El jurat va encertar en la jerarquització dels premis atorgats, amb l'única excepció del tenor coreà Ook Chung, un graó per sobre del baríton nord-americà Lee Poulis, amb qui va compartir el segon premi, gràcies a un instrument de projecció més franca i un cant extravertit. En el camp femení Marta Mathéu va justificar la pluja de premis oficials, especials i extraordinaris que va rebre. Veu de gran puresa, atacs d'una pulcritud extrema, capacitat per a les més delicioses esfumatures (falta, per contra, culminar millor les jugades amb un major assentament de l'agut), la soprano catalana té bons atots per desenvolupar una magnífica carrera.

Mereixien Chung i Mathéu un primer premi? Tothom és lliure d'opinar sobre on es posa el llistó, però el Viñas té un prestigi prou consolidat per fer bé d'excedir-se en rigor i no en benvolença. A més, un concurs és només un trampolí per prendre impuls. Com de lluny arriba el salt depèn de cada cantant.

Xavier Cester
Avui