Cerca de crítiques

Enquesta

L'OSV amb Mladen Colic al piano al Palau de la Música

Suar la camis(et)a

22/1/2008 |

 

OSV, MLADEN COLIC, PIANO. DIR: PABLO GONZÁLEZ. PALAU DE LA MÚSICA, 19 DE GENER

L'expressió suar la camiseta que empren els plutòcrates convertits en polítics s'adiu amb la tasca de Pablo González, l'hipercomunicatiu director asturià llorejat al Concurs de Cadaqués del 2006 que triomfava fa poc amb l'OBC. A l'inici del programa va maldar amb cerebralitat i ferri control per espavilar una Simfònica del Vallès maldestra en un Romeu i Julieta de Txaikovski encetat amb un seguit de vacil·lacions.

Del mateix compositor signava un acompanyament precís al Concert núm. 1 cedint la iniciativa al guanyador del darrer concurs Maria Canals, el jove serbi Mladen Colic, un enèrgic pianista que es desentenia de tot intent d'equilibrar el discurs, ràpid en la resolució de puntuals desquadraments i abocat a una potència màxima, confiat que l'orquestra no li fallaria, com va ser el cas amb una OSV amatent.

El tour de force del jove director va raure en la Simfonia núm. 2, Els quatre temperaments, del danès Carl Nielsen (1865-1931), una original obra postromàntica datada el 1902 i basada en el procediment de la tonalitat evolutiva. Totalment llançat Pablo González, un director dels que s'emocionen, però que intervenen contínuament, la va dirigir amb vehemència i un eficaç repertori gestual, facial i corporal. Les mans volien vehicular tanta informació que la batuta -de la qual prescindeix tot sovint- li va caure dues vegades. Va acabar aplaudit pels músics, amb la camisa per fora, el frac despenjat i el llacet de gairell, i amb una beatífica expressió d'extenuació que denotava la satisfacció d'haver guanyat una aposta arriscada. Tot un crac a l'inici d'una carrera fulgurant.

Xavier Casanoves Danés
Avui