Cerca de crítiques

Enquesta

La Belle et la Bête a València

Cocteau no hi era

7/1/2008 |

 

La Belle et la Bête, DE GLASS. PALAU DE LES ARTS, VALÈNCIA, 4 DE GENER

Damnificada pels problemes tècnics de la temporada inaugural, La Belle et la Bête de Philip Glass ha estat repescada pel Palau de les Arts, oferint de pas una de les raríssimes oportunitats de veure per aquestes latituds una òpera d'un dels principals conreadors del gènere dels últims trenta anys. L'obra és una simbiosi de dues de les àrees més rellevants de la producció del compositor nord-americà, el cinema i l'òpera, ja que la partitura va ser escrita per reemplaçar els diàlegs i la banda sonora original del film homònim de Jean Cocteau. No deixa de ser irònic que siguin els fills d'un reputat cineasta, els germans Petr i Matej Forman, els que hagin donat vida escènica a l'obra, en una coproducció amb el Teatre Nacional de Praga que elimina la projecció del film, amb resultats que no arriben a l'intens simbolisme poètic de Cocteau. Cert que hi ha molts instants d'enginyosa màgia escènica, però també un to massa grotesc i un truc barat: la funció s'interromp i els cantants es refugien al davant de l'escenari perquè la bèstia està solta pel teatre, devorant pel camí la delegada de cultura de l'ambaixada txeca. Una cosa és defugir el model Disney (tot i que molts pares van pensar que era un espectacle infantil), l'altra, caure en l'humor sense gràcia.

Petr Kofron va assegurar la bona marxa d'una partitura repetitiva, però d'una major amplitud melòdica que en les obres més radicals de Glass dels anys seixanta i setanta. Llàstima que el nivell dels cantants fos d'una discreció gens estimulant, amb dos protagonistes (el programa de mà feia impossible saber quina de les dues parelles previstes era a escena), d'escàs carisma. A més, la dicció francesa de tots plegats va ser de justeta a execrable. En aquest sentit, Cocteau tampoc hi era.

Xavier Cester
Avui