Cerca de crítiques

Enquesta

Angela Denoke al Foyer del Liceu

Saltar-se la dieta

19/12/2007 |

 

Angela Denoke. FOYER DEL LICEU, 14 DE DESEMBRE

Una paraula horrible com crossover és el terme que defineix el que molts cantants d'òpera fan quan s'aparten del repertori habitual per abordar estils en teoria (no sempre en la pràctica) més lleugers que, si hi ha sort comercial, els permetin cancel·lar la hipoteca. I crossover és el que va fer Angela Denoke, qui, aparcant la dieta regular de Wagner, Strauss i Janácek, va presentar un programa que tenia com a àngel nominal la mítica Marlene Dietrich. El viatge De Babelsberg a Beverly Hills no va oblidar una altra figura referencial, Zarah Leander, l'actriu i cantant sueca que va omplir el buit de l'exiliada Dietrich convertint-se en una de les grans estrelles de l'Alemanya nazi. Curiosament, tot i oferir un ampli ventall de la millor cançó germànica -amb alguns tocs nord-americans, els menys idiomàtics- del període que va desembocar en la Segona Guerra Mundial, la gran absent va ser Lili Marleen.

Posats a saltar-se la dieta, Denoke es va empatxar amb un programa massa llarg vistos els resultats. El gel ardent que constitueix un dels atractius del seu estil va derivar cap a un excés de sofisticació i a una monotonia expressiva que va llastar el conjunt. A més, deixant de banda la conveniència de comptar amb un assessor coreogràfic, hi va haver elements de comunicació no verbal que van fallar: cançons protagonitzades per dones de sexualitat alliberada no es poden interpretar rere el parapet d'un faristol i una partitura. És clar que la comunicació verbal tampoc va funcionar, ja que Denoke no va adreçar ni mitja paraula al públic. No va ser estrany, doncs, que la peça més aplaudida fos una d'instrumental composta per Tal Balshai, responsable d'uns arranjaments escorats cap al jazz, i líder des del piano d'un magnífic trio.

Xavier Cester
Avui