Cerca de crítiques

Enquesta

Josep Colom al Palau de la Música

Un «adagio» antològic

26/11/2007 |

 

Programa: Obres de Bach, Ravel i Beethoven pel pianista Josep Colom
Lloc i dia: XXIII temporada d'Euroconcert. Palau de la Música, 21 de novembre

Cal celebrar que Josep Colom torni a residir a Barcelona després de vint anys. Malgrat que la seva presència a la ciutat hi era periòdica, el fet de moure's pel món musical d'aquí ha facilitat que s'hagi afegit a diversos cicles i iniciatives barcelonins. Així, el dia 20 de desembre tocarà el concert Jeunehomme, de Mozart, amb l'ONCA, i el 31 de gener, a la temporada de cambra de l'Auditori, les cinc sonates per a violoncel i piano, amb Lluís Claret. I entremig té la gentilesa de participar, d'aquí a uns dies, en una performance d'Uma Ysamat en la temporada d'òpera de butxaca.

El recital que comentem avui va ser de gran nivell. El temperament peculiar que té es va revelar ja amb Bach, amb la Suite francesa núm. 5 en sol major BWV 816, que va fer molt expressiva, fugint del record de les versions de clavecí i il·luminant-la amb les ressonàncies i colors que permet el piano. A La tomba de Couperin, de Ravel, es va trobar en el seu element. En la segona part va començar la Sonata núm. 32 en do menor op.111, de Beethoven, amb una mena de virtuosisme exacerbat i no sempre aconseguit que ens va desconcertar. Va continuar amb una versió molt lenta de l'arieta, volgudament expressiva però que ens va sonar una mica plana, i en canvi l'adagio molto semplice e cantabile final va ser tota una meravella. Tota la finor, la capacitat de combinació de ressonàncies, la intencionalitat dels petits matisos, van descriure un món sonor que no vacil·laria de qualificar com una aportació al corpus interpretatiu que aquesta obra ha acumulat en haver passat per les millors mans.

Les tres obres afegides per correspondre als aplaudiments van ser de Schubert, Chopin i Bach, en aquest cas, una transcripció d'una coral per a orgue. El clima poètic assolit amb Beethoven es va prolongar amb aquestes tres obres, i si no arriba a ser per la determinació del pianista, que en la darrera, en anunciar-la va dir «i ara per acabar...», encara seríem allà sentint-lo tocar.

JORDI MALUQUER
El Punt