Cerca de crítiques

Enquesta

Yannael Quenel a la Casa de Cultura de Girona

Pianista eclèctic amb gran futur

19/11/2007 |

 

Intèrpret: Yannael Quenel, piano
Lloc i dia: Casa de Cultura de Girona, 17 de novembre. Festival Contmpo

Yannael Quenel, guanyador del XII Premi Xavier Montsalvatge de Girona d'interpretació de música contemporània per a piano, va oferir, en el quart concert del Contmpo 2007, un recital eclèctic i immers en les estètiques musicals que han sorgit a partir del segle XX.

El programa començava amb cinc dels vint-i-quatre Préludes que Claude Debussy va distribuir en dos llibres. La lectura que en va oferir Quenel, encara amb la influència fresca del seu aprenentatge a l'escola francesa de piano, va ser àgil i amb molta nitidesa, tot i que en alguns moments, com ara a La fille aux cheveux de lin, no es va poder assaborir la sonoritat embolcalladora que estem acostumats a associar a l'audició de les obres del mestre francès.

La pulcritud tècnica que va manifestar durant tot el recital li va funcionar molt bé per a les obres que tenien un llenguatge més contemporani, i tant a les dues peces de George Crumb de la primera part com als Tres divertiments de Xavier Montsalvatge i la Suite per piano de Carlos Roque Alsina, de la segona, va mostrar haver assolit internament el seu significat i en va oferir una versió d'un gran nivell.

La primera part del recital acabava amb Alborada del gracioso, de Mirois, que constitueix un dels més bells retrats de l'Espanya que Ravel va començar amb l'Habanera. El fons evocat per Ravel és, en certa manera, mític i fruit de la imaginació: l'humorista o bufó de la comèdia espanyola, que presenta, això sí, en una dansa d'evident matís hispànic, en què se suggereix el sec batre de les guitarres, amb els seus ritmes tallants i incisius, que porten dins la gràcia hispànica. El geni de Ravel agafa la instantània de les particularitats d'una música popular i, mitjançant els prodigiosos recursos de la tècnica compositiva, les porta fins als cims expressius de l'art. I això és precisament el que va saber entendre i interpretar Yannael Quenel d'aquesta impressionant obra del repertori pianístic.

En l'última obra del programa, la Fantasía Bætica (1919) de Manuel de Falla, el jove pianista francès va apuntar, en una versió plena d'energia, més predilecció per mostrar el contrast entre les diferents parts de l'obra per mitjà dels canvis de color i de recursos tècnics, que no per l'expressió vital que el compositor andalús va incloure en la partitura en explorar amb profunditat alguns dels elements del cante jondo. Durant tot el recital, Yannael Quenel va demostrar una tècnica molt pulcra que va exhibir en cada una de les obres del programa, si bé allà on es va poder veure el gran futur d'aquest pianista va ser en la interpretació de les obres d'estètica més contemporània.

JOSEP JOFRÉ
El Punt