Cerca de crítiques

Enquesta

Homenatge a Guinjoan

Homenatge a Joan Guinjoan

14/11/2007 |

 

EMILI BRUGALLA I RUTH LLUÍS
Lloc i dia: Auditori de Girona, 11 de novembre del 2007

Diumenge es va tancar el primer cap de setmana del ConTmpo amb un concert d'homenatge a Joan Guinjoan. Abans de començar, Emili Brugalla va explicar que la inclusió d'obres de Johann Sebastian Bach, Robert Schumann i Maurice Ravel en el recital no tenia, a priori, cap mena de gratuïtat. Tots tres són compositors que, a part de gaudir de l'admiració del mateix Guinjoan, ofereixen tendències constructives usades d'alguna manera pel compositor de Riudoms. El lligam amb Bach, segons Brugalla es troba en l'equilibri entre els materials harmònics i els contrapuntístics i en el rigor en la construcció de les obres. Amb Schumann, comparteix l'interès pel món de la fantasia i amb Ravel, el gust pel color i la mediterraneïtat. Però l'acurada explicació del programa no es va veure totalment reflectida en la interpretació d'aquestes obres. Si a la versió per a dos pianos sols del Concert per a dos claves i orquestra en do menor BWV 1060 de Bach –que alhora ja té una versió en el Concert per a oboè, violí, cordes i continu– el que es va trobar a faltar més va ser la claredat de les línies melòdiques i una pulsació que donés dinamisme al discurs musical, als Estudis canònics (op. 56) de Schumann i a la Rapsòdia espanyola de Ravel van mostrar un pianisme monocolor que va imprimir certa rigidesa en la interpretació. Una cosa diferent van ser les interpretacions de les obres de Guinjoan, en què els pianistes semblaven trobar-s'hi molt còmodes. Lluís va mostrar una gran sensibilitat en la interpretació de Dígraf per a piano sol, va mostrar de manera clara tots els elements constitutius de l'obra. Jondo, tal com indica Jorge de Persia en el programa de mà, se situa en el camí de les essències, de l'evocació, i Brugalla va saber copsar aquest ambient i el va transmetre de manera precisa. A la segona peça de Flamenco, és on els intèrprets, com a duet, van tenir els millors moments interpretatius.

JOSEP JOFRÉ
El Punt