Cerca de crítiques

Enquesta

Diari d'un desaparegut/El Castell de Barbablava al Liceu

Sang en la fosca

4/11/2007 |

 

Diari d'un desaparegut/El Castell de Barbablava, DE JANÁCEK/BARTÓK. LICEU, 2 DE NOVEMBRE

El Liceu tindrà els seus motius perquè aquest colpidor díptic arribi només amb tres funcions en ple pont (la web del teatre ofereix entrades rebentades de preu per a avui) abans del seu retorn a l'abril. Tant se val, estem davant d'una de les fites operístiques de La Fura dels Baus, en especial El castell de Barbablava. Despullats de la parafernàlia amb què se'ls associa, el grup recrea l'ambigüitat desassossegant de l'obra de Bartók mitjançant un laberint d'ombres i figures desdoblades, de projeccions inquietants (no sempre prou nítides), on el Liceu es combina amb el Palais Garnier per esdevenir l'escenari de les pulsions més recòndites de l'ànima humana. Un laberint al qual Judit intenta sense èxit dur llum per capir allò que no és permès saber abans de ser subsumida per la foscor tacada de sang de l'interior de Barbablava.

La força captivadora del muntatge relegava encara més a la condició de mer aperitiu un Diari d'un desaparegut de dubtosa validesa escènica, tot i la pertinença de la proposta visual, l'energia de Michael König i la seducció de Marisa Martins. En l'òpera de Bartók, la veu granítica i la presència imponent de Willard White van tenir justa rèplica en l'instrument ample i consistent de la Judit de Katarina Dalayman, una millora evident respecte l'estrena a París. També va ser més remarcable la direcció musical de Josep Pons davant una Simfònica del Liceu que, si bé no té al seu abast el calidoscopi de colors que Bartók demana en passatges com l'esclat de la cinquena porta, sí que va oferir una resposta cohesionada. Pons va controlar el gran arc de la partitura, de l'obscuritat inicial a un final on la fosca més pregona que agombola el solitari Barbablava empetitia el cor de l'espectador.

Xavier Cester
Avui