Cerca de crítiques

Enquesta

El Requiem de Verdi per l'OSC

Majoria d'edat

1/11/2007 |

 

'Messa da Requiem', DE VERDI. OSV. ORFEÓ CATALÀ. DIR: D. GIMÉNEZ CARRERAS. PALAU DE LA MÚSICA, 27 D'OCTUBRE

La Simfònica del Vallès pot presumir de maduresa amb aquest Rèquiem de Verdi plausible en els elements, enfocaments i resultats. Satisfacció per la seva implicació, la direcció del seu titular i uns solistes de prestigi a la qual no s'acull l'Orfeó Català amb una actuació -segurament per manca d'assajos- estentòria i allunyada del que fa esperar un cor que textura com els millors.

David Giménez es va concentrar en els solistes segur que la seva orquestra se sentia còmoda sota un plantejament que garantia l'explosibilitat puntual tant com fermesa en la canviant dialèctica operística. Encertava a prioritzar per damunt de la potència la vibració interna de l'obra amb el tremolar de les cordes representant els estremiments de la culpabilitat. Va saber introduir i ressaltar una serenor creixent que apaivagava l'esglai pànic fins a assegurar l'emoció d'un Libera me realment assossegador. Admirables les transicions de caràcter, el control dels arriscats passatges a cappella i l'elegància de l'imposant final.

Cal destacar l'expressivitat de Stefano Palatchi, el baix barceloní de vocalitat inconfusible i que mai sembla cantar sota pressió, i la categoria de la canària Nancy Fabiola Herrera reeditant la imperiositat i bellesa vocal de les grans Amneris italianes (Stignani, Barbieri, Simionato, Cossotto). El tenor veneçolà Aquiles Machado només semblava a gust en el fraseig agut i la soprano xilena Verónica Villarroel es va mostrar capaç de frases garratibants, però indecisa entre elegia o tragèdia a l'hora de personificar la Humanitat astorada davant la pròpia finitud.

Xavier Casanoves Danés
Avui