Cerca de crítiques

Enquesta

La màgia de la mort

30/10/2007 |

 

Saló d'Anubis, DE J.A. AMARGÓS. TNC, 28 D'OCTUBRE

L'espera ha estat llarga, però ha pagat la pena. La magnífica impressió que va generar Eurídice el 2001 feia que les expectatives fossin moltes davant la segona col·laboració operística entre Joan Albert Amargós i Toni Rumbau. Només els obnubilats per la taxonomia, capficats a posar cartellets i aixecar fronteres estanques, s'atabalaran per la llibertat amb què els dos creadors empren una gran diversitat d'elements en aquest suggerent Saló d'Anubis o l'Acadèmia de Lilí i Danté. Les referències egípcies, l'encís de la màgia i el cabaret i la presència d'un titella (en un original trio que retrotreia a l'obra anterior) són només eines per bastir una reflexió sobre el gran misteri final. No és per casualitat, per tant, que una de les cèl·lules motíviques més recurrents reveli tot el seu sentit quan s'hi afegeix el text Muero y vivo (l'obra s'ha presentat tant en versió catalana com castellana). El ritme decau una mica quan el to pren transcendència, però la magnífica pirueta final certifica l'encert d'Amargós i Rumbau.

La producció ja té un rodatge important després de l'estrena a Winterthur i les funcions a Darmstadt i Salt. El nítid muntatge de Luca Valentino jugava sempre a favor d'una música defensada pel mateix Amargós al capdavant de Barcelona 216. La hiperactiva i brillant instrumentació mai anava en detriment d'unes línies vocals que podien agafar volada lírica. Toni Marsol, amb la presència vocal i escènica a què ens té ben acostumats, i una María Hinojosa d'agut segur van brillar com a manipuladors mestres de cerimònies, la qual cosa no vol dir en absolut que Miquel Cobos (l'atònita víctima) i Anna Tobella desentonessin. Per a un festival com el d'Òpera de Butxaca, dedicat sense defallença a la creació d'ara i d'aquí, Saló d'Anubis ha estat un immillorable punt d'arrencada.

Xavier Cester
Avui