Cerca de crítiques

Enquesta

Denys Proshayev a l'Auditori

Valors sempiterns

29/10/2007 |

 

OBC, DENYS PROSHAYEV, PIANO. DIRECCIÓ: PABLO GONZÁLEZ. AUDITORI, 26 D'OCTUBRE

Hem conegut dos artistes nouvinguts molt festejats, però amb actituds que duen a reflexionar sobre l'oposició de responsabilitats ètiques i estètiques. Pablo González (Oviedo, 1975) és un director de sòlida formació britànica que, entre altres guardons, ostenta el de Cadaqués (2006), i que fa poc convencia al Festival de Peralada acompanyant Ainhoa Arteta. La llista de les seves actuacions i projectes assenyala una carrera emergent i que convé tenir present.

En la Quarta de Schumann va cohesionar l'Orquestra i només li va mancar una major densitat als violins per quallar una versió antològica. Quan els vectors interns els condueixen les fustes de Chiralt o Fuster i bateguen les timbales de Gratiniano Murcia s'entén que l'oient està en les millors mans i, a partir d'un fraseig canviant i un concepte intel·lectualista, González va destriar la litúrgia simfònica de Schumann combinant gradacions, exactitud i refinament sonor per servir la teranyina de referències evocadores de llegendes, boscúries, catedrals i bromes denses com les de Sibelius.

En contrast, el bielorús Denys Proshayev (1978), també foguejat en concursos i amb un radi d'acció germànic, va mostrar en el Concert núm. 1 de Chopin un rígid i innegociable agonisme que obligava a una contínua adaptació. És un pianista ad libitum dels que generen sensacions de narcisisme i prepotència. El rubato és permanent i les seves dinàmiques distorsionen els extrems emfasitzant una retòrica periclitada. Ha estat deixeble del titular Eiji Oué i aquest magisteri deu haver estat la raó de la contractació d'aquest recitalista nat dels que reclamen anar per lliure.

Xavier Casanoves Danés
Avui