Cerca de crítiques

Enquesta

Andorra homenatja Narciso Yepes

Quan la música és un silenci

29/10/2007 |

 

L'Orquesta Clàssica Santa Cecília homenatja el desaparegut Narciso Yepes Falla, Beethoven i Txaikovski configuren el repertori del concert

L'última nota del 25è Festival Internacional Narciso Yepes, en realitat, va ser un silenci. La simfonia Patètica, de Txaikovski, escollida per a l'ocasió com a metàfora de la mort del guitarrista que dóna nom al Festival, va arribar al final amb el so profund del contrabaix emulant els batecs d'un cor que s'atura i la mirada de complicitat entre el director de l'Orquesta Clàssica Santa Cecília, Ignacio Yepes, i l'instrumentista. Just llavors, l'emoció es va apoderar del públic aplegat a l'Auditori Nacional i l'absència del gran Narciso Yepes es va fer palpable a l'ambient com si es tractés de l'absència de la mateixa música. Uns segons i el plor silenciós es va transformar en un llarg aplaudiment.

La cloenda del Festival, dissabte a la nit, va ser en clau d'homenatge. No podia ser d'una altra manera en un any d'efemèrides com aquest: vint-i-cinc edicions i deu anys de la desaparició del músic que va contribuir a la seva creació, quan l'Auditori Nacional encara no existia.

El repertori havia estat triat per Gerard Claret, director artístic del Festival, i Ignacio Yepes, fill del guitarrista i director del concert, pensant en la música que agradava més a Narciso. El programa va incloure la interpretació de l'obertura d'Egmon, de Beethoven, i Noches en los jardines de España, de Falla. Aquesta obra va comptar amb la participació del pianista Joaquín Achúcarro, amic personal de Narciso Yepes.
El públic va vibrar amb Falla, un compositor que Yepes admirava profundament i de qui deia que "tot ell era guitarra". I de Falla a Txaikovski, amb la simfonia que simbolitza per excel.lència el pas de la vida a la mort, de la música al silenci.


El Periòdic d'Andorra