L'Orquestra Revolucionària i Romàntica al Palau 100
Faltaven els Rangers
27/10/2007 |
Palau 100, SCOTTISH CHAMBER ORCHESTRA. M. MARTÍN, CLARINET. DIR. F. BRÜGGEN. PALAU DE LA MÚSICA, 25 D'OCTUBRE
Frans Brüggen i una Orquestra de Cambra d'Escòcia de qualitat i gamma adients van meravellar en la Simfonia escocesa de Mendelssohn, que l'egregi director enfoca en clau programàtica com en la propina de l'scherzo del Somni d'una nit d'estiu, amb els bramuls de l'ase i la lleugeresa èlfica més contextualitzats que mai.
En l'ancià director holandès enganyen l'austeritat i l'economia gestual. En qüestió d'exactitud els músics estan pendents del concertino, però l'expressivitat és la d'un dels directors que millor ha revelat els clarobscurs de les grans arquitectures sonores. Concerta amb una mecànica horitzontal-vertical, però, quan vol, aconsegueix una plasticitat que perfila la línia sonora. El seu capteniment al pòdium és una lliçó d'humilitat i d'amor.
Converteix l'Escocesa en un seguit d'imatges que parlen de menhirs, arrels celtes i incursions viquingues, d'exèrcits agosarats i del galop dels majestuosos cavalls per ventoses landes, de llacs i de la força embolcalladora de l'oceà -amb premonicions wagnerianes al segon moviment-, de cims borrascosos i austers castells i abadies, tant de Robert Bruce com de la reina Stuart, cites d'un orgull col·lectiu en una lectura apassionada. La sinuositat aquàtica de la sirena Melusina va quedar clara en l'obertura que du el seu nom, tant com la supeditació al clarinetista Maximiliano Martín en el Concert de Mozart que el jove de Tenerife, solista de la Scottish, concep ric en tensions i resplendors weberianes. El lligat resulta perfecte, el fiato és cabalós, i el seu potencial, gran, quan temperi tanta juvenil ardència.
Xavier Casanoves Danés
Avui