Cerca de crítiques

Enquesta

L'ONCA a l'Auditori Nacional d'Andorra

Un passeig per dos vessants del Romanticisme musical

22/10/2007 |

 

SOLISTES GERARD CLARET, VIOLÍ; LLUÍS CLARET, VIOLONCEL
ORQUESTRA ORQUESTRA NACIONAL CLÀSSICA D'ANDORRA
DIRECTOR MARZIO CONTI
OBRES DE JOHANNES BRAHMS I FRANZ SCHUBERT
LLOC AUDITORI NACIONAL
DATA 20 D'OCTUBRE

El Festival Internacional Narciso Yepes va ser escenari dissabte a la nit d'un dels concerts més esperats de la present edició del cicle. El principal atractiu del programa era poder veure els germans Gerard i Lluís Claret en la interpretació de l'obra culminant de la producció concertística de Johannes Brahms, el Doble concert per a violí, violoncel i orquestra, op. 102, al costat de l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra (ONCA), amb el director principal de la formació, Marzio Conti, al capdavant.
Aquest Doble concert, estrenat el 1888, representa el comiat de Brahms de la música simfònica, un gènere en què el compositor va dedicar importants esforços a l'època de maduresa de la seva carrera. Els fruits van ser un conjunt d'obres de gran qualitat artística, entre les quals destaquen quatre simfonies, dos concerts per a piano, un per a violí, dues obertures de concert o la peça que ara ens ocupa. Al recital de dissabte, els dos solistes van afrontar l'obra amb determinació, en una lectura encaminada a reforçar els aspectes més intimistes de la partitura, en la qual Brahms combina els teixits cambrístics i orquestrals amb una mestria inaudita. A la notable compenetració dels germans Claret cal afegir-hi també el bon suport mostrat per Conti des del podi, que va atorgar a l'orquestra un so brillant i compacte.

D'altra banda, la segona part del concert va estar ocupat per la Simfonia núm. 1, en re major, de Schubert, en substitució a la Simfonia núm. 3, 'Escocesa' de Mendelssohn, inicialment programada. Val a dir que les primeres incursions de Schubert en el món de la simfonia tenen més de mozartià que de beethovenià, de manera que en escoltar-les l'oient no té la sensació d'estar davant d'una obra del primer Romanticisme.
Aquest és el cas d'aquesta peça triada per l'ONCA per cloure el concert, que si bé és de teixit menys complex que la precedent, l'orquestra no va acabar d'arrodonir la interpretació. Amb tot, Conti va treure el millor de l'ONCA en alguns dels passatges, com en el cas del tercer moviment, al qual va imprimir un tempo més viu de l'habitual, o al graciós finale, que va ser resolt amb eficàcia malgrat alguns desajustos harmònics puntuals.

Després d'aquesta cita amb el Festival Yepes, l'ONCA se submergeix aquests dies en la gravació de les dues simfonies de Sergio Rendine per al segell Naxos.

JORDI SALAZAR
El Periòdic d'Andorra