Cerca de crítiques

Enquesta

El Quartet Casals a la Schubertíada

Un gran Debussy

5/12/2003 |

 

Quartet Casals
VI Schubertíada
Auditori Winterthur

Johann Sebastian Bach
Cinc fugues del Clavecí ben Temprat (arr. de W.A. Mozart per a quartet de corda)
Joseph Haydn
Quartet en Si bemoll major op. 33 nº 4 Hob. III:40
Claude Debussy
Quartet en Sol menor op. 10

Pot ser que fos perquè aquella nit no havia sopat, però el concert del passat dimecres va semblar-se a un àpat.

D'entrada i per picar uns breus però ben lligats entrants: cinc fugues del Clavecí ben Temperat de Bach, arrenjades per a quartet de corda per Mozart. De primer, tot un clàssic, un quartet de Haydn. Clarament l'opus 33 nº 4 no és, ni de lluny, el millor dels quartets de Haydn. A més la lectura dels Casals tampoc va ser extraordinària, tot i ser correcta: crec que l'Scherzo dóna més de sí, calia marcar més el ritme, i el Finale podia haver sonat més convincent.

Però el plat principal va ser excel·lent. Debussy és un músic que es trobava molt millor escrivint música orquestral que música de cambra. Entre aquesta darrera probablement la seva pàgina més important és aquest extraordinari Quartet op. 10 pel qual, des que vaig descobrir-lo en directe, sempre he tingut una predilecció. I la interpretació que els Casals van fer-ne va ser impecable. És un quartet molt dificil de tocar, ja que és ple de matissos i està carregat de canvis de ritme i de diferents intenssitats: ara marca el camí la viola, ara el segon violí, ara el violoncel i ara toca arc, ara pizzicato. Però, repeteixo, els Casals van bordar-ho. I el públic els va premiar amb una merescuda ovació.

De postres, i recordant-nos que la seva estrena discogràfica és una atrevida gravació integral dels quartets del malaurat Arriaga amb Harmonia Mundi, van regalar-nos un moviment d'un d'aquests quartets de la gran promesa vasca admiradora de Mozart.

Un comentari final: llàstima que fins a l'estiu no torni a haver-hi Schubertíada!

Ignasi Albors
Catclàssics