Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Jean Sibelius. Vida, música, silencio

Classificació temàtica: Sense classificar

Jean Sibelius. Vida, música, silencio.

Daniel M. Grimley.

Alianza Música, Madrid, 2024. 335 pàgs.

ISBN: 978-84-1148-454-1

Alianza Música

A comptagotes Alianza Música manté viu un catàleg que fa unes dècades va despuntar entre la bibliografia musical en llengua espanyola però que, en bona part, avui dia, ha quedat obsolet davant la proliferació de nombroses col·leccions competidores, més actualitzades, i enfront d’un mercat replet de segells petits i mitjans que lentament van cobrint un ventall heterogeni de matèries musicològiques. No obstant falten innombrables referències i estudis de molts dels grans compositors com Jean Sibelius (1865-1957). Només una dada per comprendre aquest paupèrrim panorama: resulta alarmant que davant la ingent d’estudis en anglès, algun en francès i, per descomptat en finès, aquest sigui el segon llibre en llengua espanyola sobre Sibelius publicat durant els darrers 40 anys a Espanya després de la concisa, elemental i merament utilitària guia de Silvia Dernoncourt, dins d’aquella lloable i necessària col·lecció en format de butxaca durant la dècada dels 80 per Espasa-Calpe.

Davant l’enorme falta d’estudis de referència internacional traduïts a l’espanyol, Jean Sibelius. Vida, música, silencio de Daniel M. Grimley suposa una bona lectura per a una instrucció general que ordena la trajectòria, context i les claus de la seva evolució artística, així com la seva ciclotímica personalitat, les seves addiccions, els seus problemes econòmics, el seu aïllament i solitud com a compositor. I principalment permet comprendre la recerca de l’element sonor titllat per Milan Kundera com a "modernisme antimodern" que, en conjunt, és d’enorme riquesa, dinamisme i més de setanta anys després de la seva mort i al voltant d’un segle després del seu silenci creatiu, mantenen Sibelius com una personalitat i un sentit idiosincràtics en la prospecció de textures, espai i sonoritats molt més influents en les noves avantguardes del que solen recollir els manuals de història de la música. I, també, influent a Anglaterra i EUA on va ser admirat per Bax, Vaughan Williams, Delius o Morton Feldman. Tot plegat queda explicat amb el rerefons del debat estètic de l’impossible-ideal –per dir-ho com Slavok Zizek- entre la tensió de la música absoluta i la programàtica, canalitzada en l’estranya afinitat entre la simfonia i el poema simfònic com a eixos d’integració formal.

Naturalment no es tracta d’una hagiografia basada en els diaris i cartes del compositor, si no que abunda en la contextualització social, històrica i política dels marcs geogràfics en què es va desenvolupar Sibelius més enllà de la seva Finlàndia natal, en la qual va exercir un paper simbòlic però actiu en el camí cap a la independència del seu país respecte Rússia. En aquest sentit, es percep la influència documental de la monografia de Marc Vignal publicada en francès per Fayard, molt àmplia i més detallada en tots els seus aspectes (són 1200 pàgines!) i en particular sobre els conflictes bèl·lics. D’altra banda, tot i que Grimley aporta dates concretes, en el transcurs del relat s’hi enyora una major precisió en indicar els anys. Quelcom que l’autor deuria sobreentendre que el lector assumiria amb facilitat, tot i que no sempre és obvi. Més quan en els epígrafs dels capítols no hi figura una cronologia específica, ni tampoc un annex amb el catàleg complet del compositor que indiqui –com a mínim,- la datació, número de publicació i plantilla instrumental de les obres. Al tinter queden aspectes com els vincles amb la maçoneria, tot i que sí que aborda els condicionants del nazisme o la deriva creadora entorn de la inexistent Vuitena simfonia.

En resum i amb la bona traducció signada per Juan Lucas, es tracta d’un encert en la col·lecció musical d’Alianza que, sense sobreabundància de notes a peu de pàgina i amb una valuosa introducció i retrat del compositor, ens permet aprofundir en la seva obra també des de l’anàlisi musical: n’hi ha de diferent grau, ajustant-se al doble format científic i de divulgació culta, satisfent les necessitats d’ambdós perfils lectors.

Albert Ferrer Flamarich