Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

100 coses sobre el món coral

Classificació temàtica: Sense classificar

100 coses del món coral

David Puertas Esteve, Meritxell Tarragó Cruet

Cossetània Edicions, Valls, 2024. (301 pàgs.)

IBSN: 978-84-1356-331-2          

Cossetània Edicions

Una de les sèries comercials amb major èxit en llengua catalana dels darrers anys l’ha protagonitzat De cent en cent de Cossetània Edicions, dedicada a una extens ventall de qüestions i matèries. Per a aquesta sèrie l’any 2016 el músic, professor, divulgació David Puertas Esteve ja va elaborar un volum en coautoria amb el també professor i investigador Jaume Radigales a l’entorn de la música clàssica. Recentment n’ha escrit un dedicat al món coral (301 pàgs. IBSN: 978-84-1356-331-2) amb resultats igualment instructius i encoratjadors com a compendi elemental.

Ho ha fet a quatre mans amb la seva parella, la músic i directora coral Meritxell Tarragó Cruet, amb cent capítols d’extensió breu com si fossin columnes o articles periodístics, i repartits en set grans blocs temàtics. Aquestes 100 coses ens atansen des del repertori i el funcionament intern d’una coral entesa com a unitat formada per individualitats fins a la tècnica de cant; passant per incisos en la història i personalitats de l’àmbit català, o com dirigir un conjunt vocal amb algun cantaire invident. En aquest sentit, hi ha interessants observacions sociològiques i de logística tant de la gestió de grups com de preparació del fet musical: com estructurar un assaig, com fer els balanços de les veus, tipus de veus (blanques i negres), el curiós “Decàleg del bon cantaire” escrit per Pérez Moya; alhora que anècdotes i experiències personals de les que els autors n’extreuen una lliçó –sovint, més humana que musical-. I és que en bona part del llibre hi traspua un rerefons humà que posiciona de la música més enllà de la seva faceta com a llenguatge i comunicació. És a dir, com aliment espiritual. 

De cada text se n’indica l’autoria amb les inicials pertinents i es desenvolupa amb concisió, un ús freqüent de símils i analogies –sobretot en els capítols redactats per Tarragó- i un to summament planer, mai banal, que denota com tot plegat intenta ser el més complet i variat per atrapar al lector en la combinació de cultureta general i informacions específiques. Algunes d’aquestes, per cert, trufades pel devessall de dades documentals fruit de la sana curiositat de David Puertas Esteve en aportar percentatges sobre el repertori, sobre el preu de les entrades i els drets d’autor. O sobre el nombre d’entitats que s’anomenen orfeó, cor, coral o altres noms; i quantes ho són entre totes les entitats culturals de Catalunya. Una xifra que segurament ja hagi pogut quedar desfasada però resulta valuosa per l’orientació que suposa. D’altra banda, alguns capítols com els referits al whatsapp d’una coral podrien sintetitzar-se en un de sol. Però es tracta d’una qüestió secundària davant la bona feina i el nou encert d’aquest títol en llengua catalana.

Albert Ferrer Flamarich