Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Rigoletto segons Nino Dentici

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

La ópera del bufón maldito. Rigoletto.

Nino Dentici

Ediciones Beta. Bilbao, 2017. 266 pàgs.

ISBN: 978-84-16809-14-1

Ediciones Beta

La ópera del bufón maldito. Rigoletto és un llibre del crític i divulgador musical Nino Dentici, actiu sobre tot al País Basc, que comenta el gran títol verdià desenvolupant l’acció i els seus elements, sovint, aparellats a un concepte o idea amb què bateja cada capítol. Des del bloc inicial, que pretén ser una mirada periodística amb tarannà de crònica atenuada i tintes sociològiques sobre el ritual d’anar al teatre, s’estableix un recorregut amb nombroses digressions de tall històric, cultural, polític i social sobre un focus: com si el concret de l’obra fos el primer pla d’un tema que es realça davant d’un fons, subtrama i marc teòric més generals. En aquest sentit, per exemple s’allunya del que s’ha ofert en el gairebé il·localitzable Rigoletto de Roger Alier, publicat el 2004 per Ma non troppo, l’esquema del qual es regeix per una fitxa tècnica i uns articles breus sobre la relació del compositor amb l’obra, aspectes musicals, l’estrena, una sinopsis argumental i el llibret estructurat a partir dels números musicals amb els paràmetres més bàsics com a guia d’audició.

Dentici parteix d’un altre plantejament metodològic i aborda temes i llocs comuns a l’òpera com a la vilania, l’honor, els brindis, les fondes i hostals, així com certes obres d’art afins -particularment, escultures i pintures-. Fins i tot s’obre a l’especulació sobre un altre final de l’obra al capítol XXVII. En aquest punt cal destacar l’atractiva connexió amb altres obres literàries i versions de temes semblants com Rappacini’s Daughther de Nathanel Hawthorne i The Fools revenge de Tom Taylor; al marge, naturalment, de Le roi s’amuse de Victor Hugo. Aquestes dosis de cultureta general beneficiaran a melòmans profans o mitjanament instruïts, que també podran conèixer detalls a l’entorn les personalitats que varen ser –i haguessin pogut ser- font d’inspiració de l’òpera.

No obstant, altres apartats resulten innecessaris pel que fa a l’eix principal del llibre, és a dir, Rigoletto: el verisme (pàgs. 38 a 42), la sociabilitat i la vida teatral (pàgs. 128-129), o l’evolució del tenor (capítol XXIII, pàgs. 195 a 210). Cal prevenir al lector d’aspectes marcadament perfectibles com l’error ja assenyalat a Los más grandes tenores de la ópera -també publicat per Ediciones Beta,- quan escriu substantius nominals comuns com baix en majúscula per a indicar la corda vocal (pàg. 61, 67, 68, 69) i que l’editor tampoc va solucionar. O com el desencaix d’abordar el caràcter romàntic -o la seva absència- de la mort de Gilda i altres morts operístiques per amor al mig del comentari del quartet “Bella figlia dell’amore”. O que, a la pàgina 27 diu conèixer bé el que va significar Verdi en el Renaixement italià, volent referir-se al Risorgimento. La utilització d’aquest terme indueix a l’error, tot i que el moviment tingués alguna cosa de renaixement cultural, polític i social. O, també, que Havergal Brian no tenia setanta-cinc anys quan a mitjans dels noranta del segle XX va composar The Cenci. Primer perquè va morir el 1972 i segon perquè l’òpera és de 1952, quan el compositor britànic tenia setanta-sis anys.

Amb tot, aquest és un text pensat com a punt de partida per l’operòfil, com instrucció bàsica amb la que l’autor no pretén realitzar un exercici d’erudició ni lectura acadèmica, si no un text a mig camí entre el narratiu i el descriptiu d’allò essencial, amb puntuals incisos musicals basats més en l’adjectiu que en el substantiu. Per aquest motiu i pel seu afany evident de ser accessible, no conté cap nota a peu de pàgina ni cap llistat bibliogràfic final que acrediti les matrius documentals de les quals s’ha nodrit. Tot plegat facilita una lectura àgil presentada en una edició utilitària, amb absència total d’imatges i il·lustracions que es correspon amb l’austeritat gràfica i el cos de lletra gran, espaiosa i còmodament llegible que caracteritza el segell. Això sí, es troba a faltar un índex general amb els números musicals i quadres escènics d’aquesta òpera que arrodoneixi l’eficàcia d’aquesta estimable aportació a la literatura divulgativa sobre Rigoletto.

Albert Ferrer Flamarich