Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Obra per a cobla de Robert Agustina

Classificació temàtica: Sense classificar

Obres de Robert Agustina Busquets.

Cobla Berga Jove.

Audiovisuals de Sarrià DDD 68 minuts.

Audiovisuals de Sarrià

La vitalitat de la cobla i del repertori sardanista es palesa amb l’abundància de convocatòries, formacions, activitats i iniciatives en molts indrets del país. N’és exemple aquest recull de les composicions de Robert Agustina Busquets (Berga, 1970) que la Cobla Berga Jove ha enregistrat motivada per tres circumstàncies. Una: el premi econòmic Cultura de Berguedà, que el conjunt instrumental va invertir en l’enregistrament. L’altra: el cinquantè aniversari del compositor. I, per últim, l’estreta relació entre aquest i la Cobla Berga Jove, per a la qual ha compost algunes de les peces d’aquest disc i que configuren la vessant preeminent del seu catàleg, que també inclou música per a banda, coral i de cambra.         

Un any i un dia (2015) és la primera d’aquesta ufanosa col·laboració i que suposa també el segon disc de la formació. Les obres s’agrupen en tres blocs, tot i que, en realitat, són quatre: les sardanes escrites per pròpia voluntat; les motivades per algun encàrrec, certamen o dedicades; les col·laboracions amb la Cobla contemporània; i, per últim, les que són obres simfòniques per a cobla. Entre aquestes s’hi compten Breu divertiment sobre una cançó popular catalana -nascut el 1999 com a exercici d’instrumentació- i Quòdlibet (2010), sobre temes de La Patum de Berga i que requereix quatre percussionistes, un segon trombó i una tercera trompeta. Concebuda com una paràfrasis, presenta una estructura lliure, contrastant sobre els balls i ritmes de processó, i amb un destacat solo de tenora a l’inici i al final.

Arrelades a la tonalitat, el melodisme i la combinació instrumental són riques i variades i estableixen dialèctiques temàtico-instrumentals ben travades per temes i intervencions secundàries en una textura que es percep clara i gens saturada. Sovint fa cantar tibles i tenores per damunt d’un acompanyament dels metalls força auster, en favor d’un cert despullament que potencia tant la vena melòdica i tímbrica d’aquests passatges com posteriors intervencions de caire contrastant dels metalls o del conjunt. Ho demostren la dotzena de sardanes que les acompanyen com Nans i Gegants (2004), també inspirada en la festa patronal; Clàssica (2020), emparentada formalment amb l’estructura tradicional de la sardana i estrenada en el concert de presentació d’aquest disc; i Op. 41 (2011), partícip d’un tarannà joliu i popular amb contenció i elegància, sense recursos efectistes i, com totes, acotada a la necessitat rítmica i ballable de la sardana.                

Algunes també inclouen o es basen en cites i altres temes com el de Patufet a Per tu, Pol (2009), el de l’ Himne de coronació de la Mare de Déu de Queralt a Queralt al cor (2016), de westerns com a Una de l’oeste i de dibuixos animats com a l’enginyosa i entranyable L’abella picapedra (2012). És a dir, s’estableixen relacions d’intertextualitat a la manera de préstec musical (“musical borrowing”) i no com a possible paràfrasis, ja que no es dediquen a reelaborar i treballar les melodies amb una finalitat de desenvolupament i enriquiment dels seus paràmetres musicals, ni plantegen cites expandides de les mateixes.

A més, en el cas d’aquestes darreres dues sardanes, L’Abella picapedra (2012) o Una de l’oeste poden considerar-se tant un homenatge a músiques que formen part de la memòria vital del compositor com un revival de l’antiga funció divulgadora de la cobla com a difusora de músiques de moda, de música lleugera i agent dinamitzador popular. Ambdues també més que un collage musical són també un quòdlibet per la combinació de temes preexistents exposats en seqüència. Si una pren els coneguts “main theme” de les bandes sonores musicals de westerns clàssics com Els set magnífics, Fins que li va arribar l’hora i El bo, el lleig i el dolent; l’altre demostra enginy i habilitat en l’adequació i adaptació dels perfils melòdics de les sintonies de capçalera d’ Els picapedra –incloent el famosa exclamació Yabba Dabba Doo!- i de L’abella Maia -als llargs- distanciats per la brillant transició entre blocs a càrrec del flabiol prenent un dels separadors musicals i efectes de so de Doraemon. L’associació és aguda, intel·ligent.

En resum, es tracta d’una estimulant oportunitat de descobrir unes obres atractives, una interpretació impecable i una bona captació de so que corroboren l’alt nivell dels músics coblístics. L’edició, per cert, ha comptat amb el suport del Departament de Cultura de La Generalitat de Catalunya, la Confederació Sardanista de Catalunya i la Fundació Sardana; alhora que amb un exitós micromecenatge testimoniat a la penúltima pàgina del llibret.

Albert Ferrer Flamarich