ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

La música y los números. De Pitágoras a Schoenberg

La música y los números. De Pitágoras a Schoenberg

Classificació temàtica: Sense classificar


La música y los números. De Pitágoras a Schoenberg.

Eli Maor

Editorial Turner. Madrid, 2018. 182 pàgs.

ISBN: 978-84-17141-73-8

Turner

La col·lecció Noema de l’editorial Turner acaba de publicar el darrer llibre del professor de la Loyola University de Chicago i divulgador de matemàtiques Eli Maor, La música y los números. De Pitágoras a Schoenberg. Compta amb un grafisme elegant, expositiu i còmode de llegir, amb unes imatges i il·lustracions que n’arrodoneixen la vessant divulgativa.

Es tracta d’un volum on l’autor aborda una història sobre la “música matemàtica” en un desenvolupament de la relació entre les matemàtiques, la física i la música. Especialment en allò vinculat a l’acústica i a la teoria de cordes en un llarg procés històric a l’entorn d’un complex problema teòrico-pràctic sobre la consonància harmònica. Un tema que va evolucionar cap a un interès formal i quantitatiu, per finalment prescindir de tota vessant estètica com a fonament de la investigació musical. En aquest sentit repassa les aportacions i concepcions de científics des de l’Antiguitat fins al segle XX, rematant l’aproximació amb una suggerent comparativa entre Einstein i la teoria general de la relativitat i Schoenberg i dodecatonisme. Enmig, les referències a Kepler, Galilei, Mersenne, Bernoulli, Euler, D’Alembert a Lagrange estableixen un recorregut per sèries harmòniques, nombres primaris, ones sinusoïdals i un llarg etcètera que precedeixen les aportacions fonamentals de Helmholtz com la de l’espectroscopi acústic. En conjunt resulta concís, amè, molt instructiu, estimulant, fins i tot, en digressions com la de l’Slinsky. És a dir, la molla inventada per l’enginyer naval Richard Thompson James vora el 1940 que, més enllà de servir com a joguina, també permetia demostrar molts dels principis de l’acústica.

En relació a la matèria en general una de les referències bibliogràfiques recents en llengua espanyola és la de Carlos Calderón Urreiztieta per a Huygens Editorial, El beso y el mordisco. Un museo imaginario con vestigios de armonía, consonancia y monocordios. Allà on Calderón aposta per un to culte, Maor resulta molt planer; amb la diferència afegida que el primer sintetitza molta informació sobre un debat a cavall de la història de la ciència, la història de la música i la crítica cultural amb pinzellades temàtiques diverses: d’història, sociologia, antropologia, física, filosofia. Per exemple, cobreix un forat en la importància històrica del monocordi amb pinzellades sobre retòrica. I ho fa amb les aportacions de tres filòsofs que van prendre el monocordi com a instrument científic per tal de cercar noves vies, protegint alhora el que en el seu moment eren considerades veritats de caire filosòfic: l’afinació justa de Ramos de Pareja, la penombra psico-acústica de Zarlino o la consonància de Mersenne. No obstant, ambdós contextualitzen els autors estudiats. Són dos llibres complementaris: Maor per a una mirada genèrica i Calderón en un posicionament més concret d’alguns aspectes. 



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet