Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Jacinto Valledor i la tonadilla

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Jacinto Valledor y la tonadilla.

Aurèlia Pesarrodona.

Editorial Arpegio. Sant Cugat, 2018. 291 pàgs.

ISBN: 978-84-15798-30-9.

Editorial Arpegio

És sabut que en la minsa bibliografia musical pàtria, no és freqüent l’aparició de nous llibres dedicats al teatre líric nacional en les seves diverses vessants i gèneres, que es troben, en general, privats d’estudis seriosos i rigorosos, emparats per la moderna musicologia. L’excepció la marquen alguns títols publicats els darrers anys pel SEDEM i l’ICCMU. A tot això cal afegir-hi les puntualíssimes aportacions acadèmiques o de divulgació d’editorials petites com la present de l’Editorial Arpegio. La seva col·lecció musical s’ha engrandit en quantitat i qualitat els darrers anys amb referències específiques, necessàries i inclús pioneres com La música entorno a los hermanos Duport (Guillermo Turina), La música ilustrada de los jesuitas (Antonio Gallego), el Método para violín de Leopold Mozart o la sèrie de comunicacions acadèmiques Estudios sobre el Clasicismo.

En aquesta línia s’hi afegeix el títol que la musicòloga i investigadora Aurèlia Pessarrodona (Barcelona, 1978) ha publicat com a part de la seva excepcional tesis doctoral sobre la tonadilla escènica en el segle XVIII en un estudi essencial i exhaustiu sobre el compositor Jacinto Valledor (1744-1809). Ell va ser una de les figures més importants del teatre líric espanyol i un eix fonamental dels teatres madrilenys i de Barcelona durant la segona meitat del segle de les llums. Amb aquest nou treball s’amplia allò insuficientment conegut d’un període i un gènere del teatre líric on se citen influencies heterogènies, alhora que conflueixen esdeveniments històrics que marcaran indeleblement l’esdevenir nacional de la lírica, Ho defineix i contextualitza Josep Maria Sala Valldaura en el magistral pròleg.

El llibre s’estructura en set capítols que recullen el periple vital i artístic del compositor madrileny juntament amb l’anàlisi detallat d’alguns títols conservats integrament, tret dels dos capítols finals que discorren per separat sense que se’n ressenti l’eficàcia estructural i metodològica del contingut. Cal recordar que, com en molts casos de compositors espanyols d’aquest segle i anteriors, l’obra de Valledor resta perduda, dispersa i en un ventall de còpies que obliga a consultar un ampli número de fonts i arxius, a reelaborar dades i a observar amb detall la producció conservada del compositor. Gràcies a això, l’autora ha desgranat problemes de transcripció, fins i tot d’experts anteriors -com el cas del sempre lloat José Subirà-, fet que dóna una idea del contingut, dificultat i lentitud en la elaboració d’una tesí doctoral com la present.

Ho reflecteix també la bibliografia de la mateixa autora, tant en solitari com en col·laboració amb altres especialistes, variada en moltes de les seves claus i incidint dins el marc establert en aspectes dramatúrgics, de dansa i d’anàlisi musicològic. Un fet que evidencia la sòlida trajectòria de Pessarrodona en aquest camp. A més desplega una gran densitat de referències -desplaçades a les notes de peu de pàgina-, i abundant informació gràfica repartida en quadres sinòptics, esquemes i fragments de partitura que exemplifiquen alguns passatges analitzats. Entre ells cal esmentar per la seva singularitat l’entranyable il·lustració de la pròpia autora amb la que obre el llibre i parafraseja jocosament el cèlebre gravat “El sueño de la razón produce monstruos” de Goya.

D’altra banda, Pessarrodona ha inclòs un panorama dels cantants i actors de les companyies, així com la dinàmica de gestió i activitat d’aquestes, amb les quals Valledor va treballar tant a Cádiz  i Valencia com a Madrid i Barcelona. En aquest sentit cal destacar el capítol sobre la tonada a Barcelona amb dades de primer ordre que rectifiquen i amplien estudis anteriors sobre l’activitat lírica a la capital catalana. Igualment s’ha d’agrair que s’inclogui un catàleg detallat amb 38 títols ordenats alfabèticament i descrits segons criteris acadèmics, deixant de banda aquelles tonadilles on la cal·ligrafia del compositor no ha pogut ser constatada. Tampoc hi manca un índex onomàstic, sempre útil a l’hora de facilitar la consulta. Resumint, es tracta d’un treball imprescindible, de capçalera, dins de la bibliografia sarsuelística en general, i de la tonadilla del segle XVIII en particular. I en vindran més.

Albert Ferrer Flamarich