ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

Música i política durant la Guerra de Successió a Catalunya

Música i política durant la Guerra de Successió a Catalunya

Classificació temàtica: Sense classificar


Música i política a l’època de l’arxiduc Carles en el context europeu.

Tess Knighton, Ascensión Mazuela (editores).

Publicacions del Museu d’Història de Barcelona, Barcelona, 2017. 150 pàgines.

ISSN: 2014-3516.

MUHBA Publicacions

Recomanat per Catclassics

Amb el recolzament de diverses entitats i institucions, el Museu d’Història de Barcelona ha editat aquest volum d’investigacions, que és fruit d’un seminari celebrat al mateix MUHBA el juny de 2014 sota el títol “Música i política. La cort de Carles III i l’atracció de Barcelona a Europa (1705-1713)”, dins el actes a l’entorn del tricentenari de la capitulació de Barcelona en la Guerra de Successió Espanyola. L’edició és utilitària però s’hi enyora un apunt curricular dels ponents i un índex onomàstic que faciliti la consulta. El principal objectiu del llibre és contextualitzar l’impacte i tendències musicals que van resultar de l’estança de les corts dels monarques aspirants a la corona espanyola en el microcosmos cultural generat a Barcelona entre 1705 i 1713. El plantejament rau en una perspectiva europea i explora com i fins a quin punt els successos polítics desencadenaven o possibilitaven la recepció i assimilació d’estils i gèneres musicals que circulaven o entraven en l’estel·la del conflicte polític o l’activitat diplomàtica. En conseqüència s’hi aborden temes com la mobilitat dels músics, l’impacte sobre la ciutat, la transmissió i la circulació de repertoris i pràctiques musicals que obren noves perspectives historiogràfiques d’una època de gran importància per la ciutat i Catalunya.

Tot i el títol en català, només les dues darreres de les set comunicacions estan escrites en aquesta llengua: la de Xavier Torres a l’entorn de l’oratori català setcentista i la influència rebuda pel model italià; i la de Lluís Bertran en la convivència de villancets i oratoris en el territori català entre 1715 i 1808. Els cinc estudis previs aborden aspectes com la bibliografia sobre l’activitat operística a la cort espanyola i l’ establerta per l’arxiduc Carles i la seva percepció historiogràfica a través de diverses fonts. Ho estudia Juan José Carreras en el primer capítol. Danièle Lipp aporta dades sobre la creació de la Capilla Real de Barcelona i la migració de músics entre les corts barcelonina i vienesa. Inclou dos mapes i dos quadres com apèndixs amb el llistat del personal de la capella que és una ampliació d’una investigació de l’especialista Andrea Sommer-Mathis. Aquest mateix musicòleg se centra en l’activitat operística a partir de documentació d’arxius i fonts històriques amb significatives referències a l’escenògraf Ferdinand Galli Bibbiena i el compositor Antonio Caldara. Una altra figura que rep una atenció particular és el diplomàtic Vincenzo Grimani com a empresari teatral durant la Guerra de Successió i les seves relacions amb la Casa dels Àustries gràcies a l’aproximació de José María Domínguez. Àlvaro Torrente s’atansa a l’estudi de la policoralitat, l’ús de clarins i oboès en l’obra del compositor Francesc Valls i les celebracions d’oficis religiosos amb vincles polítics.



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de