ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

Una història del violoncel a Catalunya

Una història del violoncel a Catalunya

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental


Historia del violonchelo en Cataluña

Josep bassal, Jaime Tortella

Editorial Arpegio. Sant Cugat del Vallès, 2015. 280 pàgs.

ISBN: 978-84-15798-13-2

Editorial Arpegio

L’Editorial Arpegio va publicar el 2015 una Historia del violonchelo en Cataluña a càrrec del violoncel·lista Josep Bassal i l’editor i especialista boccherinià Jaime Tortella. En aquest volum es presenta una relació ordenada cronològicament entre diferents figures que des dels segles XVII i XVIII van destacar en la interpretació i pedagogia de l’instrument, fent aparèixer un llinatge de músics que, al marge d’escoles i influencies estrangeres, poden afegir-se a una cadena ininterrompuda fins a l’actualitat. Metodològicament podria haver-se configurat com a diccionari ja que l’eix principal del contingut rau en una profusió curricular mínimament historiografiada de nombrosos violoncel·listes com els Lupestri, Joan Gay, els Pichot, i també dones instrumentistes com Aurora Bertrana Salazar i Amleia Sancristòfol. Amb incisos sobre la viola tenor, violoncel·listes a Madrid i annexos diversos, l’edició segueix la línia d’una col·lecció que procura oferir una lletra còmodament llegible tant en mida com en tipografia i abundància d’il·lustracions.

Visió crítica de Casals

Entre els diferents punts d’interès del llibre destaquen les pàgines dedicades al mestre català pel seu criticisme i l’aportació de dades omeses en les referències bibliogràfiques esmentades anteriorment. Bassal i Tortella recorren el periple artístic del gran músic centrant-se sense complexes en punts sovint distorsionats com la seva adscripció maçònica o la major qualitat interpretativa reconeguda a altres violoncel·listes per part d’alguns contemporanis. Un altre punt significatiu és el de la tècnica de tocar amb els braços oberts desmitificant la creença que va ser Casals el màxim divulgador i apel·len a retrats de Boccherini. Ho demostren amb la pintura d’autor desconegut i datada el 1768 pertanyent a l’escola neoclàssica italiana.

La polèmica segueix amb el capgirament de la cancel·lació del patrocini del Compte Morphy cap el 1895, històricament “venuda” com una “lliçó de dignitat” per part del català. Tampoc podien faltar-hi les referències als diferents amors del violoncel·lista i compositor: Guilhermina Suggia la qualitat de la qual era, com a mínim, segons el director d’orquestra Eugen Gossens, igual a la de Casals; i, també, Francesca Vidal i Puig, coneguda com a “Frasquita” o “Titi”, companya sentimental durant algunes dècades segons els autors. Tampoc hi manca un apartat sobre Pilar Casals i Vidal, neboda seva i també violoncel·lista d’alta qualitat que, inexplicablement a principis del anys 50, va deixar una prometedora carrera com a intèrpret en part potenciada per l’esmentada Frasquita Vidal. Sens dubte, la polèmica visió que s’ofereix en aquest llibre mereix al menys la cita i lectura, a l’espera d’una biografia crítica de major relleu que analitzi la discutida figura de Pau Casals.



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de