ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mā de guido
 

NOVETAT

Suite bibliogrāfica pel 2016 (IV)
Suite bibliogrāfica pel 2016 (IV)
Suite bibliogrāfica pel 2016 (IV)

Suite bibliogrāfica pel 2016 (IV)

Classificació temàtica: Sense classificar


Rilke y la música

Antonio Pau

Editorial Trotta. Madrid, 2016. 109 pàgs.

ISBN: 978-84- 9879-665-0

 

Granados, el so d’una mirada

Mònica Pagès Santacana

Pagès Editors. Lleida, 2016. 215 pàgs.

ISBN: 978-84- 9975-806-0

 

Ciudades con música. 20 ciudades para melómanos.

Isabel Urueña.

Anaya, Madrid, 2016. 192 pàgs.

ISBN: 978-84-9935-855-0

Editorial Trotta, Pagčs Editors, Anaya

El devessall de novetats bibliogràfiques musicals del 2016 ens atansa a diverses  novetats que participen d’una diversitat que enriqueix el sector, tot i no esvair-ne llacunes endèmiques. D’una banda hi ha una introducció assagística sobre la relació de Rilke amb la música. De l’altra, trobem un  llibre commemoratiu de l’efemèride musical més significativa d’enguany, la d’Enric Granados. Finalment, la selecció es clou amb una guia turística que pren la música com a pretext per a viatjar.

Rilke i la música

Antonio Pau, traductor i especialista en filologia alemanya, ha elaborat una introducció concisa en capítols breus sobre la relació de Rilke amb la música, un art que el literat no entenia i l’allunyava de la seva missió poètica (autoimposada). El seu vincle va patir una evolució de la basarda i el rebuig inicials cap a la fascinació produïda per la influència de Magda von Hattinberg, l’admiració vers Ferruccio Busoni, el clavecí de Wanda Landowska i el violí de Alma Moodie o les reflexions sobre Orfeo. No obstant, el poeta mai va abandonar la fòbia a la unió de la música i la poesia, especialment la seva poesia, ni la contraposició de la música al silenci necessari per a crear. Aquests temes queden il·lustrats amb poemes, cartes i altres extractes literaris en alemany o francès i una traducció al castellà. L’edició segueix el paràmetres d’elegància i pulcritud característics de l’Editorial Trotta en un llibre que requereix una lectura paladejada, però també n’admet una d’àgil.

Granados, el so de la mirada

Les efemèrides propicien la celebració de jornades d’estudi, la traducció de clàssics internacionals i l’edició llibres commemoratius o centrats en elements gràfics i visuals. Aquest últim és el cas del darrer treball de la periodista Mònica Pagès Santacana, que ha bastit un exquisit resum biogràfic de caràcter visual dividit en tres blocs sobre Granados: com a pianista, com a pedagog i com a compositor. El seu mèrit rau en la ingent tasca de recerca i selecció documental per a aplegar fragments d’epistolaris, programes de concerts, extractes de premsa i una enorme quantitat de fotografies, alhora que alguns retrats fets al compositor i pintures i dibuixos del propi Granados. Tot plegat és reproduït amb una altíssima qualitat que permet apreciar amb claredat nombrosos detalls en aquest extraordinari testimoni que voreja l’edició de col·leccionista: lletra còmodament llegible, mides grosses, cobertes dures, paper gruixut i el suport de diverses institucions. No obstant, caldria replantejar un error repetit per Pagès procedent d’una dada equivocada servida per Antoni Carreras Granados, net del compositor, i basada en declaracions de Ricard Viñes.

Seguint a Viñes, a la pàgina 15 s’indica que el 18 de juny de 1914 el compositor era a París tornant de Suïssa. En realitat, va tornar al país dels Alps a primers d’agost. El 18 de juny era a París, després de viatjar en el tren on també hi anava l’Orfeó Català que havia d’encetar una gira per París i Londres. Per tant, Granados no tornava de Suïssa si no que hi anava, passant per París. Quatre dies més tard, el dia 15, a casa del baríton Emilio de Gogorza va oferir una audició al piano del que serà la seva òpera Goyescas pel director en funcions de l’Òpera de París, vertader motiu de la seva aturada a la capital francesa. L’error rau en què Viñes anota la dada de memòria com demostra Josep Maria Rebés en el seu –encara i amb títol provisional- inèdit Granados, un destino en contexto, que és un llibre cridat a capgirar moltes perspectives sobre la biografia del compositor. Rebés hi aporta nombroses dades fins ara obviades i tomba certeses assumides pels principals especialistes nacionals i internacionals. De fet, Rebés esclareix noms i dades a l’entorn d’algunes fotografies i documents inclosos en aquest excel·lent testimoni del bienni Granados però no sempre identificats en els peus de fotografia.

La música com a pretext per a viatjar

L’editorial Anaya acaba de comercialitzar una guia dins la seva col·lecció “Tourning”, dedicada a aspectes i atractius per a viatgers. Aquesta vegada recull la tradició i emplaçaments musicals de 20 ciutats del món, distribuïdes en quatre blocs que, sota una selecció que respon a criteris personals de l’autora, Isabel Urueña, engloba amb equanimitat un nombre divers i representatiu d’estils musicals. El recorregut s’inicia a Europa amb l’òpera, el ballet i la música clàssica; segueix amb la vessant més popular encapçalada pel pop, el folk, el flamenc i el fado; per, en tercer lloc, saltar als ritmes llatins (tango, salsa, samba, reggae); i, finalment, abordar la música dels EUA (country, rock, jazz, grunge, rap). Des de Viena a Río de Janeiro passant per Granada i Los Ángeles s’orienta al viatger, melòman o no, sobre els principals atractius turístics, històrico-artístics i musicològics de cada ciutat. Es tracta d’un llibre molt útil, ben estructurat i que sintetitza cultureta bàsica en una suggerent exploració i gaudi de la música com a fil conductor.

Al marge del contingut, una característica que marca l’excel·lència del producte rau en l’edició de luxe: dimensions grans, faixa externa, cobertes dures, enquadernació cosida, paper setinat, jocs de tintes, qualitat de les fotografies, apartats il·lustrats per un fons acolorit per a destacar compositors i artistes... tot plegat encimbella l’atractiu del llibre com a objecte i producte en la seva fisicitat, alhora que com a reclam cultural i cultual, en plena era de les edicions digitals i dels llibres virtuals –que, per cert i per sort, no s’acaben d’imposar en el mercat.



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de