ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

Javier Jurado i la sarsuela gallega
Javier Jurado i la sarsuela gallega
Javier Jurado i la sarsuela gallega

Javier Jurado i la sarsuela gallega

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela


La Virgen de la Roca. Apropósito lírico-dramático en un acto y tres cuadros.

Javier Jurado y María Rainero.

Idea Música. Madrid, 2014 (163 pàgs.).

ISBN: 979-84-6173643-0

 

Soutullo: En la noche de luna, colección de seis piezas fáciles para piano.

Alejo Amoedo (ed.).

Dos acordes. Baiona, 31 pàgines.

ISBN: 979-0-801244-13-0

 

Mestre Vide. Obra completa: volumen IV, zarzuelas.

Javier Jurado (editor).

Imprenta Deputación de Ourense. Ourense, 2011, 267 pàgines.

IBSN: 978-84-92554-58-4

 

Idea Música, Dos Acordes

Tot i haver-ho repetit molts cops, cal recordar que són nombrosos el treballs i investigacions que des de diverses institucions han intentat restituir el coneixement històrico-musicològic hispànic i hispanoamericà els darrers lustres. Entre les múltiples aportacions destaquen enciclopèdies, monografies de tota mena, estudis sociològics i alguns d’estètics. La musicologia espanyola té uns fonaments sòlids per a prosperar, tot i el retard vers el panorama estranger. Això és significatiu perquè per a ser un país modern com volem, hem de comptar amb obres generalistes que apleguin les dades de la nostra història musical, com ho han fet amb més o menys encert altres països veïns, però també obres que gosin tractar temes d’àmbit internacional. Aquí hi ha diversos exemples gràcies a la tasca de l’incansable investigador andalús Javier Jurado Luque (Còrdova, 1961), resident des de fa anys a Galícia.

Entre els seus mèrits cal esmentar la direcció de la revista d’etnomusicologia Etno-Folk i la creació de l’editorial Dos Acordes. Com a investigador ha enriquit el coneixement de la sarsuela gallega, tant en la seva vessant castellana influïda per elements gallecs com l’escrita en gallec. Són diverses les exposicions en congressos i ponències amb un ventall de temes ampli que l’ha dut des de la restitució de partitures a la publicació d’articles com el dedicat als arquetips femenins en la sarsuela gallega durant la dictadura de Primo de Rivera, agrupats en l’interessant i desigual llibre, editat per Miriam Perandones i Encina Cortizo, sobre la Violencia de género en el teatro lírico (Servicio de Publicaciones de la Universidad de Oviedo, 2016. 235 pàgs).

Aquí Jurado tracta part d’una llarga investigació sobre la matèria donant a conèixer no només la imatge de dona dolça i dòcil, excelsa de sentiment i amb emoció amorosa, si no un llegat encara desconegut per la resta d’investigadors del Estat Espanyol. Inclou a Mauricio Castro, José Fernández Vide, Francisco Álvarez de Novoa, entre d’altres. En aquest sentit, la consideració d’exemples aïllats però representatius d’ambdues tipologies de sarsuela (en castellà però d’ambientació gallega; en gallec) li permet exposar una diversitat pròpia de la societat de l’època, reivindicant una riquesa patrimonial de projecció limitada però imprescindible en la historia del gènere líric espanyol.

La Virgen de la roca

Entre els llibres i articles especialitzats en torn a la sarsuela gallega cal destacar la breu monografia sobre la sarsuela en un acte La virgen de la roca d’Ángel Rodulfo a partir del llibret de José María Barreiro, estrenada a Baiona el 18 de setembre del 1910. En coedició crítica amb María Reinero, Jurado presenta una aproximació històrica a la gestació d’aquest “apropòsit liricodramàtic” en un acte i tres quadres amb els que es va honorar a la Verge del Monte de San Roque, per l’arribada de la il·luminació elèctrica a Baiona el 31 d’octubre del 1908. L’estudi presenta una amplia relació de les funcions posteriors a l’estrena, amb molta documentació de l’època, el corresponent resum argumental, el llibret sencer i unes orientatives directrius sobre les característiques musicals. Fins i tot, referències a un projecte de pel·lícula que s’hauria d’haver rodat el 1912. Tot això queda exposat en un to accessible i orientador, acompanyat d’il·lustracions i fotografies; i també amb la reducció pianística dels números musicals. L’edició és utilitària amb una correcta enquadernació i tipologia de lletra còmodament llegible.

El Soutullo pianístic

Una altra de les tasques editorials impulsades pel musicòleg andalús és l’edició d’En la noche de Luna, una col·lecció de sis peces fàcils per a piano de Reveriano Soutullo (1880-1932) en edició crítica d’Alejo Amoedo. Es tracta d’una suite de sis danses com a repertori de moda en els àmbits domèstic, de ball, cafès i salons a finals del segle XIX i el primer terç del XX com varen ser el vals, la havanera, la polca, la masurca, el xotis i la jota en un context nacionalista molt difós per la sarsuela en un context urbà. El sis títols evocatius de cada peça (Amor que nace, Declaración romàntica, El sí de la doncella, Entrevista amorosa, ¿Celos? i Idealidad), es creu que pertanyen al període en que compositor va conèixer a la seva segona esposa, Victoria San Emeterio, cap a l’any 1916. Com altres obres, Soutullo les va signar amb pseudònim i a diferència de Manon i En la playa, es conserva íntegra. En totes les peces hi domina una melodia ambacompanyament rítmico-harmònic, repeticions temàtiques i de seccions, sense superar la duració de quatre minuts segons els paràmetres habituals per a la gravació de l’època. L’editorial Dos Acordes va publicar el 2014 aquestes pàgines amb pulcritud d’estil i grafisme, comptant a més amb el recolzament de la Fundación Reveriano Soutullo, el Concello de Ponteareas i la Xunta de Galicia.

Mestre Vide: icona de la sarsuela gallega

Per últim, una altra edició crítica de partitures és igualment significativa i necessària. En ella es recuperen diferents obres de José Fernández Vide (1893-1981), més conegut com a Mestre Vide. En aquest quart volum del seu llegat s’agrupen les sarsueles Miñatos de vran, en tres actes amb textos d’Enrique Zas, i Proba d’amor, en un acte amb text de Francisco Álvarez Novoa, ambdues estrenades en el Teatro Nacional de La Havana el 1928. El recull inclou una introducció històrica en gallec, resum argumental, anàlisi de cada número musical, la comparació entre la versió del 1928 i la del 1959; així com un estudi d’ús idiomàtic de la llengua i els criteris de revisió de la partitura presentada en la seva reducció per a piano. Sens dubte, es tracta d’una tasca musicològica de gran importància pel llegat hispànic i de la sarsuela en concret. 



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de