ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

Diversitat guinjoaniana

Diversitat guinjoaniana

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental


Guinjoan: Quartet per a cordes núm. 1; Recordant Chopin, Encara és temps de Somniar? Encara; Homenatge a Carmen Amaya, Self-Paràfrasis.

Quatour Tana, quartet de cordes. José Menor, piano. Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Josep Vila i Casañas, director. BCN 216. Claret Piano Quartet.

Solfa Recordings SR1603270 DDD 72 minuts. 

Solfa Recodings

Lentament i amb esforç, en bona part gràcies al compromís de Columna Música i la confiança de Núria Viladot com a principals valedors discogràfics, l’obra de Joan Guinjoan (Riudoms, Tarragona, 1931) s’ha obert camí en el mercat musical la darrera dècada i mitja. La seva integral per a piano, nombroses obres de cambra, la seva òpera Gaudí i composicions orquestrals han aparegut com a primers enregistraments mundials. A aquests cal afegir contribucions d’altres empreses i institucions com el que Solfa Recordings ha presentat recentment.

En aquest àlbum, Solfa ha reunit cinc obres de diferents èpoques en un programa que destaca per l’excel·lent captació de so realitzada entre els anys 2013 i 2016, algunes procedents de concerts. Un fet que potencia la qualitat tímbrica de les composicions, donant relleu a un dels paràmetres més preocupants i  de major elaboració del compositor de Tarragona. En conjunt, tots els intèrprets ofereixen lectures sofisticades assolint un difícil idiomatisme en obres tècnicament exigents basades en un llenguatge arrelat a la tradició més especulativa i, al mateix temps, propera als paràmetres tradicionals. El vocabulari musical de Guinjoan és característic i connecta les seves arrels a la modernitat centreeuropea i francesa de l’avantguarda post 1945. El joc d’harmonies complexes, vestigis tonals i circumloquis entorn motius curts en una paleta lluminosa i espitosa es reflecteix al Quartet de corda núm. 1 (2006) i a Self-Paràfrasis (1997), per a quartet amb piano. Recordant Chopin (2013) participa dels homenatges a grans compositors com Albéniz i Homs, a qui va dedicar unes composicions els anys 1995 i 2005 respectivament. La de Chopin és una pàgina amb un lleuger element lúdic i construïda sobre dues parts ben contrastants: la primera a la recerca de la coloració del piano i l’espai harmònic; i la segona sobre un ample joc de tensions, dinàmiques i domini tècnic de la digitació i flexibilitat rítmic.

La seva obra també té qualitats que l’identifiquen com a distintiu mediterrani en alguns dels seus ritmes, en les citacions, al·lusions ocasionals com en l’ Homenatge a Carmen Amaya (1986) en què s’imbueix de referències al cante jondo en una original partitura per a sis percussions. Tècnicament, Guinjoan combina seccions puntillistes, polimètriques i gran refinament tímbric. Es manté significativament en la negativa, almenys en la seva maduresa, de seguir qualsevol dogma compositiu. Això afavoreix un pluralisme estilístic vehiculat al servei d’una sensibilitat personal i una expressivitat essencialment lírica. Un exemple és la composició a capella Encara és temps de somniar? Encara de 2015, amb text de Màrius Torres, i dedicada al Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Coherentment eclèctica juga amb detalls madrigalístics –repetició d’un mot- amb girs més melòdics en una considerable varietat textural en la combinació de passatges homofònics amb altres contrapuntístics.

La selecció musical integra del que la musicòloga Rosa María Fernández García va anomenar nivell constructiu neutre de Guinjoan, que combina la forma i estructura sota un mateix signe d’identificació de contingut en un únic nivell de comprensió analítica i fusionant diferents llenguatges. En això simula la formativitat: inventar l’obra i al mateix temps, com fer-la. Al seu torn, estèticament s’adscriu a la mímesi ars-natura: buscant la necessitat i eliminant allò arbitrari i allò caòtic en una successió orgànica, que sovint dissimulant reexposicions de materials que reapareixen però pràcticament irreconeixibles com al primer moviment del Quartet per a cordes núm.1-.

En conseqüència, les composicions aplegades configuren un genuí retrat del Guinjoan cambrístic. Es tracta d’un retrat que testimonia la solidesa de la seva escriptura a mode de rica sèrie de variants formals desenvolupades exemplificant un dels itineraris creatius més singulars i suggestius de la generació catalana. L’ edició en dijipack segueix l’estètica utilitària i decorosa del segell català. Les notes de carpeta en tres idiomes les signa Josep Maria Guix, compositor i ferm comentarista que sap combinar referències musicals amb elements històrics i contextualitzadors.



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de