ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

La colombe de Gounod

La colombe de Gounod

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela


Gounod: La colombe.

Erin Morley (Sylvie), soprano. Javier Camarena (Horace), tenor. Michèle Losier (Mazet), mezzosoprano. Laurent Naouri (Maître Jean), baix-baríton. Hallé. Director: Sir Mark Elder.

OPERA RARA ORC53 DDD. 2CD (40:48 / 39:11)

Opera Rara

Qualsevol edició d’ Opera Rara és motiu d’excitació per la novetat i la qualitat mitjana de les seves exhumacions, encara que a vegades siguin obres d’escassa substància com La colombe de Gounod. Estrenada a Baden-Baden el 3 d’agost del 1860 i sis anys després a l’Òpera-Comique de París amb algunes modificacions, es tracta d’una historieta en dos actes sense pretensions ni profunditat emocional de Jules Barbier i Michel Carré, basada en el text de Jean La Fontaine que le fauconwhich alhora es va inspirar en contes del Decameron de Bocaccio.

Una mica com el cinema de barri francès de l’època complia el manaments del gènere: entretenir al públic sense pretensions, pocs personatges, melodies afables suficientment inspirades i articulades nombrosos curts i estructura simple (ariette, chansonette, couplets,...) al voltant d’un argument senzill -estúpid?- amb algun malentès i lieto fine. No hi falten el recurrents solos de violoncel i trompa (preludi) en una escriptura orquestral elegant, transparent i amb cantarelles per a les fustes (especialment la flauta) i major pes del discurs a la corda.

Amb escassos ensembles (duos, tercets, quartets...), només el tercet de l’acte I és suggerent en una vocalitat que compta amb un cert estil buffo per a l’ària “Le gran art de cuisine” (acte II) de Maître Jean, baix-baríton, que Laurent Naouri canta amb suficiència. Més “giocosa” resulta Michèle Losier (Mazet), majordom en paper de mezzosoprano transvestit, per una coloració particular sense problemes de tessitura i expressivitat matisada. La parella principal, formada per Erin Morley (Sylvie) i Javier Camarena (Horace), mostra domini de coloratura, picats i ascensos al registre agut mentre que ell mitges veus i legato amb un timbre càlid. Les respectives àries “Je veux interroger” (acte I) i “Ces attraits que chacun admire” (Acte II) resumeixen el millor dels seus papers i de la seva intervenció, acompanyats per l’orquestra Hallé excel·lentment dirigida per Sir Mark Elder, en una presa de so clara i equilibrada. L’edició és austera en la seva estètica, amb un estoig poc voluminós, llibret en dos idiomes i notes més concises de l’habitual, aquesta vegada signades pel gran Hugh McDonald.



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de