ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mā de guido
 

NOVETAT

Suite discogrāfica catalana pel 2016 (II)
Suite discogrāfica catalana pel 2016 (II)
Suite discogrāfica catalana pel 2016 (II)

Suite discogrāfica catalana pel 2016 (II)

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental


Nouvelles étrennesde guitare: obres de Lhoyer, Doisy, Castro de Gistau, Arizpacochaga, Fernandiere, Porro.

Thomas Schmitt, guitarra

LMG 2139 DDD 1CD 64 minuts

 

 

Obres de Granados.

 

Yoko Suzuki, piano.

 

1CM0352. DDD 1CD 65 minuts

 

 

Manén: obres per a violí i piano Vol. 2

 

Kalina Macuta, violí. Daniel Blanch, piano.

 

LMG 2138 DDD 1CD 70 minuts

La mā de Guido, Columna Música

Recomanat per Catclassics

En el repàs habitual a la discografia clàssica catalana ens atansem a novetats de segells com Columna Música i La mà de Guido, dues de les quatre empreses catalanes ubicades a Sabadell. L’any 1988 La mà de Guido va iniciar les seves pròpies publicacions musicals, centrant-se en els compositors catalans de totes les èpoques i promovent-ne obres inèdites en un primer enregistrament. 

És el cas del guitarrista i professor Thomas Schmitt que fa tres anys i ara complementa aquesta investigació amb nou compacte dedicat al repertori per a la guitarra de cinc ordres (Ref.: LMG 2139 DDD 1CD 64:14) amb música dels segles XVIII i XIX. Entorn aquesta qüestió és significativa la informació al seu blog (http://thomasschmitt.wordpress.com) sobre afinació, cordes i nombrosos detalls interpretatius d’aquests dos discs que constitueixen un pilar importantíssim en la història de la guitarra, el darrer dels quals forma part de la recerca musicològica de la Universitat de La Rioja “Musicología aplicada al concierto clásico en España (siglos XVIII-XXI)”.

Amb vivacitat i una fluïdesa que harmonitza senzillesa i gràcia a Nouvelles étrennesde guitare s’inclouen obres de compositors ben poc coneguts pel públic caracteritzades tant pel valor didacticomusical com pel comercial. Hi ha algun primer enregistrament mundial com la Sonata en Do major de Charles Doisy, balls europeus de moda com el Minuetto afandangado de Castro de Gistau, temes amb variacions com la Sonata en Do de Pierre Jean Porro, així com adaptacions del propi Schmitt en el cas de d’Arizpacochaga i de Fernandiere que, com explica l’intèrpret en les imprescindibles i expeditives notes de carpeta, són obres interpretables amb guitarres de cinc ordres o de sis.

El Granados de Yoko Suzuki

Columna Música ha comercialitzat el seu tercer disc amb la pianista japonesa Yoko Suzuki (1CM0352. 65 minuts) amb una selecció d’obres de Granados que defuig el repertori més habitual per commemorar el centenari de la seva mort. Suzuki és expeditiva, cerca la claredat de la digitació i les textures amb un so lluminós, molt nítid. Fidel al seu estil molt auster i precís, defuig els desbocats apassionaments i el caràcter flemàtic d’altres pianistes (Escenas románticas). Potser fins i tot li falta un plus de poètica i idiomatisme en una concepció molt igual de totes les obres, en part per un toc que juga amb accents molt marcats, un fraseig molt staccatto i poc rubato (Valses poéticos, Capricho español).

En conjunt és una lectura elegant, analítica, hereva de l’Escola Frank reconeixible en l’ús del pedal entesa com a mètode fonamentat en l’obtenció d’una sonoritat que permeti desenvolupar diversos estrats de plans sonors que actuen a mode de pilars harmònics per a sostenir els arcs de la línia melòdica. Cal destacar que la mateixa pianista completa el cinquè vals de la sèrie Cartas de amor a partir de l’esbós de 8 compassos d’un manuscrit conservat a la Yale University. L’edició conté una didàctiques notes de carpeta de Joan Vives en català, castellà i japonès.

Manén: ampliant el llegat

El llegat Joan Manén afegeix el seu quart volum monogràfic (LMG 2138 DDD 1CD 70 min) i el segon dedicat a les composicions per a violí i piano. Són obres escrites pel propi lluïment des d’una hibridació estilística que assumeix l’estètica germana i francesa i que, tècnicament, s’estén des de Paganini a Vieuxtiemps passant per Joachim, Wieniawski o Ysäye. Moltes van ser concebudes com a repertori de concert l’any 1897, data capdalt en el posicionament de Manén com a compositor, com explica el president de l’Associació Joan Manén, Daniel Blanch, en les documentadíssimes notes de carpeta.

Hi ha obres plenes d’efectes i filigranes tècniques (d’afinació dobles cordes, diferents atacs puntejats i posicions de l’arc, sons aflautats al registre més agut...) que doten de color, enginy i dificultat l’execució com la sarasatiana Dansa ibèrica núm. 1 Op. A-25 o Interludio Op. A-30; altres amb un tarannà de saló i major senzillesa com Elégie Op. 25 i Romancita Op. 7; i algunes com Romanza mística Op. A-46, clarament postromàntica i molt evolucionada harmònicament. N’hi ha de pintoresques però no banals com la jota Aragón Op. 33 núm.1 i d’excepcionals per delicadesa, inventiva i resolució tècnica com el Caprici núm. 3 “Català” Op. A-33, dividida en dues parts contrastants, que cita temes populars catalans. També s’ha inclòs Lamento Op. A-7, que és una reducció del segon moviment del seu Concert “Espagnol” per a violí i orquestra. És una de les pàgines més inspirades melòdicament i harmònica, evocativa d’una Espanya idealitzada i de la qual el propi Manén va enregistrar dues versions (1914 i 1918) per a violí i piano. Ho va fer amb el mateix violí que Kalina Macuta ha emprat: un instrument construït l’any 1898 per Étienne Maire Clarà que el compositor va emprar des d’aleshores i fins als anys vint. 

El ventall, dins l’homogeneïtat i cohesió d’un creador amb una personalitat evident, mostra una diversitat de trets molt ben servida per la competència interpretativa de Kalina Macuta i de Daniel Blanch, membres fundadors de l’associació que duu el nom del compositor. Sens dubte, es tracta d’un dels discs molt atractiu, un dels més importants d’aquest 2016, esperat tant per l’ambient musical nostrat com per alguns sectors de la crítica internacional. 



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de