ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

Epistolari Granados

Epistolari Granados

Classificació temàtica: Sense classificar


Correspondencia epistolar (1892-1916) de Enrique Granados.

Isabel Perandones.

Editorial Boileau, Barcelona, 2016. 527 pàgs.

ISBN: 978-84-15381-61-7

Editorial Boileau

Recomanat per Catclassics

El brillant coneixement de la musicologia a Espanya sovint s’enfoca cap a la revalorització i comprensió profunda d’un repertori ja conegut, gràcies a una nova generació d’estudiosos versada en les últimes metodologies crítiques i coneixedores de la investigació actual. Aquests especialistes ofereixen treballs de la importància i necessitat com el present, què és una de les contribucions més significatives del doble aniversari de Granados.

La professora d’Història de l’Art i Musicologia de la Universitat d’Oviedo, Miriam Perandones (Oviedo, 1979), recentment nomenada directora de la Càtedra Leonard Cohen, ha reunit la selecció més completa de cartes d’Enric Granados. En total, 506 mostres numerades i escrites en castellà, català, francès i altres idiomes (en anglès, una; en italià, dues) que han estat convenientment traduïdes a l’espanyol i reunides en tres grups: les de 1892 i el compromís amb Amparo Gal; les d’ Amparo i la seva família política durant la seva estada a Madrid entre 1894 i 1896; i, per últim, les escrites a partir de 1897. D’aquest darrer grup cal una altra subdivisió: 1897-1910, 1911-1914, 1915-1916 i les cartes de condol. De la seva família natural s’han conservat molt poques cartes. Totes les epístoles apareixen cronològicament ordenades quan ha estat possible datar-les. Com exposa l’autora, Granados només datava les missives si tenia una relació exclusivament professional amb el destinatari. Així, per esbrinar la data de la resta de cartes, que són la immensa majoria, s’ha basat en referències històriques i biogràfiques així com d’un calendari històric. Una tasca difícil que, al marge d’una inacabable recerca en hemeroteques, implica un coneixement ampli i detallat de la història espanyola finisecular, no solament la musical.

Això forma part del tercer bloc dels quatre que estructuren el llibre. Prèviament hi ha una introducció i un estudi preliminar que contextualitza al compositor i realitza un apropament biogràfic breu i complet (perfil humà, obres, viatges, activitat i iniciatives,...). La segona part resumeix les qüestions metodològiques del procés d’elaboració d’aquest epistolari que deu una important quantitat de documents a Antoni Carrera Granados, mort el 2012 i nét del compositor. L’últim apartat mostra una breu biografia dels 83 corresponsals i col·laboradors que no varen formar part de la seva família biogràfica ni política (pàgines 491 a 504). D’entre aquests cal destacar al seu mestre Pedrell, els seus amics íntims Albéniz, Casals, Vives i Viñes; pianistes com Bauer, Cortot, Schelling, i compositors com Saint-Saëns, Cui, Grieg o Massenet.

Com a bon treball d’investigació inclou l’índex onomàstic, quelcom omès per algunes editorials els darrers temps. A més, explicita tots els fons i arxius existents i consultats, tant nacionals com estrangers. Com a curiositat inclou un arbre genealògic (pàg. 62) i una minsa galeria fotogràfica (pàg 342). Naturalment hi ha una abundància de notes, originalment col·locades en els marges i a peu de pàgina, tot i que no és fàcil d’entendre perquè la numeració comença novament cada pàgina. És una elecció poc pràctica en la seva reincidència numèrica i que pot provocar equívocs en la citació per a futures investigacions que es basin en aquesta imprescindible font documental. Una font documental esperada i oportuna que, com afirma Perandones, permet valorar al Granados polièdric, complex, la música del qual és la perfecta expressió del seu temps i lloc, i de les seves controvèrsies intel·lectuals, culturals i politiques. ¡Benvingut!



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de