Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Perianes madur

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Edvard Grieg

Piano Concerto i Lyric Pieces

Javier Perianes, piano

BBC Symphony Orchestra

Sakari Oramo, director

HMC 202205

70,02

Harmonia Mundi

El romanticisme musical ens ha deixat una gran quantitat de peces breus, de vegades en forma de mer esbós. Idees només apuntades que desborden en espontaneïtat i frescor. Bagateles, preludis, estudis, nocturns, ... sovint breus  meravelles, aforismes sonors que en la seva concisa insinuació ens provoquen, excitant-nos els sentits i l’ànim.

El noruec Edvard Grieg els emprà durant tota la seva trajectòria creativa. En concret fins a un recull de 66 peces líriques per a piano, les Lyrische Stücke escrites al llarg de més de tres dècades. Calidoscopi d’estats d’ànims, Javier Perianes en selecciona dotze. Des de les més juvenils de l’op.12, quan el compositor tenia vint-i-quatre anys, fins l’op. 71 cap el final de la seva vida. En elles sempre hi es present la inspiració romàntica i sovint motius que relacionem amb el folklorisme noruec i també amb cert ressò schumannià, de les Escenes d’Infants.

Però la tradicional vinculació amb Schumann és molt coneguda en l’altra obra del CD d’Harmonia Mundi que comentem. El Concert per a piano en La menor de Grieg té alguns evidents paral·lelismes amb l’op. 54 de Schumann: ambdós només van escriure’n un, ambdós de la mateixa tonalitat, i s’inicien en una introducció del tema inicial en un espectacular brio i un descens d’acords però, tot i ser obvi que Grieg coneixia el Concert de Schumann (se sap que fins i tot va assistir a una representació a Leipzig on Clara Schumann era la intèrpret) i la seva música havia rebut la influència d’aquell, Perianes busca allunyar ambdues obres. El Concert de Grieg tot i ser una obra de joventut és una pura apologia del melodisme romàntic amb un Allegro molto moderato impactant, un Adagio de caire metafísic i introspectiu, en la poc freqüent tonalitat de Re bemoll major i un moviment final molt virtuosístic on la BBC Symphony Orchestra de Oramo i un Perianes que segueix madurant molt adequadament aconsegueixen un dels moments més lluïts del disc.

Ignasi Albors