Pierre Boulez. Per voluntat i per atzar. Entrevistes amb Célestin Deliège.
Vicent Minguet (traductor).
Riurau Editors. Barcelona, 2014 (183 pàgs.)
ISBN: 978-84-15060-29-1
Riurau Editors
És sorprenent la quantitat de petites editorials autòctones que en els darrers anys han optat per publicar alguna novetat sobre música. Malgrat la denúncia recurrent del retràs del mercat musicològic espanyol, la diversitat de propostes és prou ampla i permet parlar d’una certa normalitat en el sector. Un exemple el trobem en la bibliografia entorn al segle XX que ha crescut considerablement i que ara afegeix una altra referència. I és que Riurau Editors ha comercialitzat en català les entrevistes que el periodista i musicòleg Célestine Deliège (Liège, 1922- Brusel·les, 2010) va fer a Pierre Boulez (Montbrison, 1925) l’estiu de 1972 i que van editar-se tres anys després a París. Un text que arriba amb quatre dècades de decalatge i que potser ho fa en perspectiva al norantè aniversari del compositor, pedagog i director d’orquestra.
Boulez sempre aporta sensatesa, estructura i coneixement. Per això la lectura d’aquest volum esdevé una font de riquesa i pragmatisme on l’eix principal són les seves obres i les seves experiències com a compositor, transmetent una concepció molt uniforme. S’hi mostra la interrelació de la investigació musical aplicada i la intel·ligència associativa de l’entrevistat i també de l’entrevistador, molt ben documentat i coneixedor de la matèria que tracta. El discurs parteix sovint dels textos i articles del compositor a partir dels que es prenen punts d’expansió que integren una gran multiplicitat de temes: des de l’admiració per artistes com Klee i Mondrian als vincles amb poetes i escriptors com Char, Michaux o Mallarmé; des de la necessitat de replantejar l’ensenyament a la reflexió sobre la improvisació; des del posicionament de l’art com a nova categoria de pensament als severs postulats contra l’atzar i Cage per la seva ressonància antisocial. O bé el qüestionament de la tradició formal francesa davant el progrés sí aportat en la instrumentació. Aquesta varietat de temes enriqueix el discurs establint un continuum que, tot i ser dividit per capítols, creix i decreix orgànicament en un flux que integra musicologia, pedagogia, estètica i sociologia.
L’edició és utilitària, amb cobertes toves, un cos de lletra còmodament llegible i una tipografia que diferencia les preguntes de les respostes i el nom de les obres. Quelcom no sempre respectat en apostes editorials com la present. No obstant, no apareix cap dada de Célestin Deliège, ni del traductor i autor del pròleg, Vicent Minguet. Aquest signa una bona introducció que sintetitza les claus del pensament i l’evolució de Boulez i també els eixos de l’entrevista. A més, Minguet ha inclòs un catàleg de les obres del compositor fins a 2008 i un llistat documental actualitzat (bibliografia, entrevistes, articles,...) arrodonint una bona eina per endinsar-se en una figura ineludible del segle XX i part del XXI. Esperem que Riurau Editors segueixi apostant per editar textos tan fonamentals com absents en la nostra quotidianitat musical: encara hi ha molt per fer.