Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Vladimir Horowitz

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

Vladimir Horowitz

Piero Rattalino

Nortesur-Musikeon. 2008 (189 pàgs.)

Nortesur-Musikeon

El reconegut crític musical i pianista italià Piero Rattalino va publicar l’any 2005 aquesta estimulant monografia sobre Vladimir Horowitz, un dels mites del piano del segle XX. Tres anys després, el 2008, l’editorial Nortesur i l’empresa de serveis musicals Musikeon la van traduir eficaçment convertint-la en el primer títol de la seva col•lecció.

La proposta de Rattalino és àgil, divulgativa i es documenta a partir de les principals referències sobre el pianista ucraïnès d’adopció nord-americana (la de Glenn Paskin i la de Harold Schonberg), com reconeix el mateix autor. És un llibre concís, estructurat en capítols breus on l’important és el pragmatisme amb què tracta l’arc vital i el posicionament estètic de l’ intèrpret.

Metodològicament s’enfoca cap a la crítica interpretativa sense arribar a proposar-la taxativament: és un mitjà per a redefinir l’empremta de Horowitz en la història del piano. Per això, Rattalino basteix part dels seus raonaments en la seva tècnica i estil (pàg. 27) amb incisos tan significatius com el de la posició heterodoxa de les mans. També planteja agudes percepcions com la referida a la velocitat en relació a la sonoritat. La majoria són qüestions habitualment tractades des de la crítica musical, però Rattalino les aborda des de l’estètica i la historiografia. Per aquest motiu, les pàgines 97 i 117 són fonamentals. Tampoc hi manquen detalls i anècdotes com les explicacions dels seus contractes discogràfics com, per exemple, el signat amb RCA el 1945 (pàg.35).

No obstant, el més útil són els índexs complementaris: el llistat del repertori interpretat i una amplíssima relació d’enregistraments discogràfics i audiovisuals actualitzats fins al 2005, que inclou la producció localitzable al mercat i els discs no autoritzats més rellevants.

Albert Ferrer i Flamarich