Shostakovich
The Preludes & Fugues op. 87n
Alexander Melnikov, piano
HMC 902019.20
67,58, 71,29 i 23 (DVD)
Harmonia Mundi
L’inici d’aquesta història comença quan Shostakovich visita el 1950 Leipzig en motiu dels actes de commemoració dels 2n centenari de la mort de Bach. Veu la interpretació que la pianista Tatiana Nikolaeva fa de El clavecí ben temperat i que li val guanyar la Bach Leipzig Piano Competition. I en aquesta trobada neix la idea de Shostakovich d’escriure un conjunt de preludis i fugues i una amistat amb la intèrpret que acabaria esdevenint la intèrpret oficial d’aquests Preludis i Fugues op. 87 que Shostakovich escriu al tornar a casa seva en poc més de 3 mesos.
Aquesta obra, poc valorada dins el conjunt de les obres del compositor, és presentada amb una àmplia diversitat d’estats d’ànims, sovint associats a la tonalitat emprada, també de formats que van des de menys d’un minut a més de vuit. És característica l’espartana aproximació de Shostakovich a les fugues.
L’excel•lent interpretació d’Alexander Melnikov obre una nova via en la interpretació d'aquesta obra. La seva qualitat s’aprecia en l’atenció al detall i minuciositat d’alguns dels fragments que contrasten amb la potència i contundència d’altres i es pot copsar la intensitat del seu coneixement d’aquesta obra en l’entrevista-conversa que té amb el també pianista Andreas Staier i que complementa aquest doble CD. Es tracta d’una interessant conversa (en anglès) entre professionals, entre experts que s’esplaien parlant de les influències de Bach i de Beethoven en l’obra de Shostakovich i de les mútues influències d’aquest amb Prokofiev; de com el compositor experimenta en aquesta obra amb la forma; de fins a quin punt les seves circumstàncies personals van provocar una certa paràlisi del seu talent o de Shostakovich va poder desenvolupar-se plenament com a compositor.
Com diu el pianista en el llibret del dics, tot escoltant aquest op. 87, escoltem la veu d'un home turmentat, que troba una i altra vegada la força sobrehumana per afrontar la vida tal com és -en tota la seva varietat, la seva lletjor, i, de vegades, en tota la seva bellesa.