ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

La fluixa Primera de Mahler de Dudamel

La fluixa Primera de Mahler de Dudamel

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant


Adams: City Noir

Mahler: Simfonia núm. 1.

Los Angeles Philharmonic. Gustavo Dudamel, director.

DG 004400734531 DVD 114 MIN

NTSC 16:9 PCM Stereo DTS 5.1

DG

Aquest és un altre Dvd comercial i decebedor d’un Dudamel entusiasmat però mancat d’un criteri sòlid en una Primera de Mahler immadura com ho va ser la seva Cinquena. Participa de l’estàndard dels últims anys i, tot i restar pes a la música, el seu fraseig és molt primari en l’ús d’elements bàsics com el rubato, els contrastos, la tensió acumulativa, les relacions entre blocs, etc. Sap com trobar l’efecte concret (un sforzandi, una dissonància, un accent… ) però no entén el concepte de l’obra. Per això comet errors: en la pulsació del Ländler o, el més greu, en l’enfocament de la coda de la simfonia, com si fos Siegfrid cavalcant pel Rhin. Dudamel no és Bernstein i confon impuls amb velocitat en trencar el Pesante (a l’atacar el 58 d’assaig, als 1:34:11 del DVD) amb una acceleració després de la prèvia i lícita hipertensió. És un recurs efectista, incoherent i que vulgaritza l’ens auràtic de l’obra. El Pesante ha de durar fins a l'últim acord i si Bernstein el modificava era manieristament a partir del 59 d’assaig i les tensions dinàmiques dels metalls. Dudamel no és un manierista, és un amanerat.

Així el valuós és l’estrena de City Noir (2009) de John Adams. Es tracta d’una simfonia en tres moviments, no exempta d’hipertròfia i retòrica, on l’inconscient sembla projectar-se en les aparicions temàtiques, la densitat de textures i l’elaboració tímbrica. El discurs, hereu del llenguatge clàssic americà i de la influència stravinskiana, és molt canviant i una mica esgotador però creatiu.



Albert Ferrer i Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de