Tchaikovsky: Simfonia núm. 5. Francesca da Rimini
Simon Bolívar Youth Orchestra of Venezuela. Gustavo Dudamel, director.
DG 00289 477 8022 DDD 1CD.
DG
En aquesta Cinquena de Tchaikovski Dudamel no tendeix a allò espectacular i sumptuós com Karajan, però comparteix amb aquest un refinament proper a les lectures de romanticisme convencional en l’estàndard del discurs. Els tempi són àgils, mai precipitats i tendeix a treure pes a la música. Potser, per això, llueixin les seccions cordes i les fustes però no els metalls, als que els falta robustesa, riquesa i amplitud de so. Aspecte que no evita les distincions individuals com en el solo de trompa del segon moviment, tot i que, per exemple, en el desenvolupament del vals, enfocat més cap allò simfònic que allò dansable, les alternances de seccions no aconsegueixen suficient eficàcia perlocutiva.
D'altra banda, Francesca da Rimini sembla enfocada cap a les exigències d’una lectura Romeu i Julieta per l’encant melòdic i cert ambient d’ irrealitat. No mira al wagnerianisme ni a la modernitat de l’ obra i es queda curt d’aquella “terribilitá” de Simonov, Markevitch o Bernstein. Ho demostren els acords a contratemps en el tutti i la coda a la qual li falta una mica de febrilitat, tot i les aconseguides frases cromàtiques de les cordes i fustes i tota la cadència orquestral. En resum, falta el pes de la tragèdia en obres que requereixen major calidesa, contundència i expansivitat. No obstant, l’audició és agraïda i els mèrits considerables.