Cerca de notícies

Enquesta

L'obertura del Liceu

2/4/2022 |

 

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2120869-l-obertura-del-liceu.html

El 4 d’abril del 1847, demà fa 175 anys, es va celebrar la sessió inaugural del Teatre del Liceu, un equipament referencial per als amants de l’òpera d’arreu del món. En la primera funció es va programar una barreja de molts gèneres, però no pas òpera.

“L’ober­tura de l’enorme Tea­tre del Liceu és un esde­ve­ni­ment que, a més a més de fer època en els annals de Bar­ce­lona, augura un fala­guer futur per a l’art líric i dramàtic.” Aquest vati­cini va aparèixer en una crònica publi­cada al Dia­rio de Bar­ce­lona el 6 d’abril del 1847, dos dies després de la inau­gu­ració del Gran Tea­tre del Liceu. L’acte es va fer coin­ci­dir amb el diu­menge de Pas­qua de Resur­recció, que acos­tu­mava a donar el tret de sor­tida de la tem­po­rada tea­tral i operística. Aquell dia, la ciu­tat es va ves­tir de gala. La façana del tea­tre es va il·lumi­nar amb atxes de cera i des d’hores abans de l’estrena una banda mili­tar va tocar peces al davant de l’edi­fici. L’expec­tació va ser con­si­de­ra­ble. Tot i que el nou equi­pa­ment només tenia 3.500 pla­ces, s’hi van enca­bir més de 4.000 espec­ta­dors. La pri­mera funció va tenir una vocació emi­nent­ment filantròpica. La premsa de l’època des­ta­cava que l’empresa pro­mo­tora “no havia dub­tat ni un moment [...] a des­ti­nar part del pro­ducte de la pri­mera funció a aju­dar els pobres de la Casa de la Cari­tat”.

Amb el pas dels anys, el Liceu es con­ver­ti­ria en un refe­rent operístic. Però, para­do­xal­ment, en la pri­mera funció es va pro­gra­mar una bar­reja de gèneres diver­sos, molt d’acord amb els gus­tos de l’època, però cap òpera. La pri­mera peça era una sim­fo­nia del mes­tre Mel­cior Gomis, mort pocs anys abans a París. Gomis era valencià, però la premsa no va tenir gai­res manies a pre­sen­tar-lo com “el malau­rat català Gomis”. Tot seguit, es va repre­sen­tar Don Fer­nando el de Ante­quera, un drama romàntic de Ven­tura de la Vega que s’havia edi­tat a Madrid, però que es va estre­nar a Bar­ce­lona. A banda d’això, el prin­ci­pal atrac­tiu per al públic era la presència d’alguns actors d’ano­me­nada, com ara Car­los Latorre i Bárbara Lama­drid. L’obra res­se­guia la història del “rei esco­llit pel tan ano­me­nat par­la­ment de Casp”; i jus­ti­fi­cava la suc­cessió de la dinas­tia cas­te­llana dels Trastàmara, molt d’acord amb allò que defen­sava el govern mode­rat d’ales­ho­res. En tot cas, bona part del públic no va poder seguir el guió. L’espai era molt gran per repre­sen­tar-hi una obra de tea­tre i “aquesta gran­di­o­si­tat pro­vo­cava que les parau­les dels actors no fos­sin ben ente­ses”, tal com des­ta­cava un cro­nista. A més a més, el públic havia estat molt més pen­dent de con­tem­plar els ele­ments deco­ra­tius de la sala i d’aten­dre les nenes que rega­la­ven rams de flors a les senyo­res i ver­sos impre­sos –de Víctor Bala­guer– als senyors, que no pas d’allò que succeïa a l’esce­nari. De tota manera, algun peri­o­dista no va voler dei­xar de remar­car que “les deco­ra­ci­ons van pro­vo­car un gran efecte i només la cor­tina que ser­veix de teló de boca no va merèixer l’apro­vació unànime”.

Després del drama de Ven­tura de la Veda va arri­bar el torn del ball La Rondeña, de Josep Jurch, com­po­si­tor català i pri­mer cla­ri­net de la nova orques­tra del Liceu. També es va tocar una ober­tura no pre­vista; i, com a clo­enda, una can­tata al·lusiva al casa­ment d’Isa­bel II amb Fran­cesc d’Assís de Borbó, cele­brat l’any ante­rior. Els orga­nit­za­dors esta­ven car­re­gats de bones inten­ci­ons i volien “ofe­rir un tes­ti­moni d’amor i res­pecte a la Reina, el nom de la qual porta el Liceu”, per bé que el casa­ment de la reina amb el seu nebot, a qui ano­me­nava Paquita, havia estat més aviat des­a­for­tu­nat. El crític que es va fer ressò de la funció des del Dia­rio de Bar­ce­lona asse­gu­rava que el tea­tre dona­ria pro­tecció als “artis­tes músics espa­nyols” i que hi tin­dria aco­llida “l’òpera naci­o­nal”, una mos­tra de l’intens debat que es vivia entre el naci­o­na­lisme romàntic i la visió més esta­ta­lista.

Durant tot el mes es van pro­gra­mar ses­si­ons diàries en què es bar­re­java el tea­tre i el ball, que feien les delícies dels espec­ta­dors. No seria fins al 17 d’abril que s’estre­na­ria la pri­mera òpera, l’Anna Bolena, de Doni­zetti. Aquell dia, la premsa es feia ressò d’una altra fita, en aquest cas tec­nològica: l’arri­bada dels engi­nyers i ope­ra­ris que havien de cons­truir el “camí de ferro” que per­me­tria enllaçar Bar­ce­lona i Mataró a través del fer­ro­car­ril i es con­ver­ti­ria en un cant al progrés.

Del balcó a les fonts i campanars
Aquesta tarda (17 h) els músics del Liceu sortiran al balcó del Cercle del Liceu a anunciar l’aniversari. Serà només mitja hora que sorprendrà els veïns i vianants que passegin per la Rambla. Les floristes de la Rambla tenen previst engalanar l’accés i el vestíbul del teatre per commemorar la fira demà, dilluns, mateix.

La celebració anirà més enllà de la Rambla perquè s’ha preparat una coreografia especial de 30 minuts per a demà (21 h) que es repetirà del 7 al 9 d’abril. Serà una combinació d’aigua i llum inspirant-se en àries d’òpera. També per a demà es prepara un repic de campanes compartit entre l’església de Santa Anna, la basílica de la Mercè, la basílica de Sant Just i l’església de Betlem. Finalment, el carilló de la Generalitat també prepara una selecció de temes d’òpera (demà, 18 h).

També hi ha prevista una gala, que estigui a l’altura de l’aniversari, avui a la tarda. Inicialment s’havia previst una actuació d’Anna Netrebko, però la invasió russa a Ucraïna ha fet que la soprano russa hagi decidit ajornar els seus compromisos. En pocs dies, el Liceu va redoblar l’aposta i ha convidat un cartell de grans figures internacionals com Sondra Radvanovsky, Lisette Oropesa, Iréne Theorin, Ludovic Tézier i Joseph Calleja. També congrega veus estimades del país com Marta Mathéu, Manel Esteve o Manuel Fuentes. Completen el repartiment l’argentí Raúl Giménez i el baix italià Giacomo Prestia. En la gala del 175è aniversari hi haurà la presència del món cultural, polític. 

PERE BOSCH I CUENCA
El Punt/Avui