Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu estrena 'I Puritani' amb accent irlandès

30/9/2018 |

 

La directora Annilese Miskimmon connecta l'òpera de Bellini sobre protestants i catòlics amb el Belfast de 1973
Pretty Yende i Javier Camarena, la parella artística del moment, protagonitzen el muntatge inaugural divendres vinent

Pretty Yende, soprano sud-africana que està conquistant el món, debuta al Liceu per la porta gran en l’obertura de la temporada divendres vinent com a la Senyora Elvira a ‘I Puritani’, al costat de l’aclamat tenor Javier Camarena com a Lord Arturo. Sens dubte, una de les parelles operístiques a tenir en compte, que més enllà de l’exigent partitura belcantista de Bellini s’ha d’enfrontar a una dinàmica posada en escena que navega entre dues èpoques, la del 1653 on transcorre el llibret original i el 1973.

La directora irlandesa Annilese Miskimmon trasllada el conflicte entre catòlics i protestants del segle XVIII al conflictiu Belfast dels anys 70, on Elvira és una jove protestant la família de la qual, devota de l’Ordre d’Orange, s’ha de casar amb un dels seus traint l’amor veritable que sent per Arturo, catòlic, i, per tant enemic de la seva família. “L’obra, que té molt de Romeo i Julieta, comença als anys 70 amb una filmació on veiem els conflictes a Irlanda del Nord i la guerra civil anglesa de 1800”. Oliver Cromwell, defensor dels puritans protestants, va envair Irlanda i va delmar la població catòlica. En aquest muntatge, la bogeria d’Elvira, que apareix en un moment de màxima tensió, es barreja amb el record d’aquelles atrocitats comeses tres segles abans.

Una visió femenina
“És un muntatge molt intel·ligent. Sense fer ‘spòiler’, el duo final és molt romàntic, però alhora és curiós com les mateixes paraules del llibret canvien quan les trasllades de context”, opina el mexicà Javier Camarena, que està molt més prim i àgil. La influència de Netflix és innegable. Miskimmon, conscient d’això, aprofita per recomanar tothom que no conegui l’obra que s’estalviï llegir qualsevol sinopsi. “Que vingui al teatre i deixi que nosaltres l’hi expliquem a la nostra manera. Aquesta òpera no és una fresc històric. En aquesta versió tot s’explica des del punt de vista d’Elvira, que té més presència en escena”.

Yende se sent encantada amb aquesta producció on ha descobert una nova manera de veure el seu personatge. “He pogut explorar la seva psicologia i descobrir una altra visió. Fins ara el veia com un ésser dèbil, però en aquesta producció té molta més personalitat”, afirma la cantant que va triomfar amb aquest rol al Met quan va haver de substituir d’emergència a Diana Damrau. En aquell sonat debut també va fer parella amb Camarena. “La veritat és que m’agrada més Bellini amb els seus llargs frasejos i els legatos de Rossini o Donizetti”, conclou encantada de tornar al Liceu.

En realitat, aquesta proposta uneix la passió per ‘I Puritani’ de la directora irlandesa i la seva pròpia experiència personal. “En la meva família hi ha hagut molts casaments entre gent de diferent religió”, assegura Miskimmon, entossudida que “el públic percebi aquesta història de forma tan vívida i emotiva com al seu dia van experimentar els qui van acudir a la seva estrena a París el 1835”. Per a això ha comptat amb l’entrega total dels cantants, tant la parella Yende-Camarena del primer ‘cast’ com la formada per María José Moreno i Celso Albelo, del segon. Ells dos protagonitzaran la primera funció ‘Under 35’ que organitza el Liceu dijous vinent, un experiment per apropar l’òpera a gent jove.

Sobreaguts imponents
Tot i que la directora d’escena va destacar la implicació de tots ells en la producció. “Ells fan possible disfrutar d’aquesta òpera en clau moderna perquè són increïbles actors i intèrprets i no només veus amb cames com creuen alguns”, va destacar. Però la música és clau i més en aquesta òpera on els tenors tenen uns sobreaguts imponents. Però tant Camarena com Albelo, bons amics, prefereixen valorar el seu treball en el conjunt de la peça, de delicada bellesa, i no només per l’exigència tècnica de determinats passatges. “Més enllà d’haver de donar aquestes notes l’important és buscar un tipus de color”, assegura Albelo. Camarena concorda amb el tenor canari: “Valorar un cantant per una nota quan t’estàs partint en dues històries durant la funció és injust”.

‘I Puritani’ va triomfar al Théâtre des Italiens. Va ser l’última òpera de Bellini, que va morir poc després. “Tot i que el bel canto mai va ser gaire valorat pels compositors del Nord, tot i que Wagner sempre va respectar Bellini”, recorda el director musical Christopher Franklin. Tant ell com Miskimmon debuten al Liceu. De la partitura original s’han eliminat algunes repeticions. “Es pot estar d’acord o no amb la decisió, però ja sabem que la capacitat d’atenció actual no és la mateixa que en el XIX”. Amb tot, el muntatge dura tres hores, amb la pausa inclosa.

Marta Cervera
El Periódico de Catalunya