Cerca de notícies

Enquesta

La tardor de l'OSTE

15/9/2018 |

 

L’Orquestra Simfònica de les Terres de l’Ebre (OSTE) segueix el seu camí d’entusiame, creativitat i rigor, quatre anys després de la seva constitució. El programa que ofereix per a la Tardor 2018 es presentarà al Centre Cívic de Rasquera (Ribera d’Ebre) el diumenge 30 de setembre, a l’Auditori Municipal de Sant Mateu (Baix Maestrat) el dissabte 6 d’octubre, i a la Unió Filharmònica d’Amposta (Montsià) el diumenge 7 d’octubre. L’abast territorial del projecte queda palès en aquesta ocasió: les comarques de l’antiga diòcesi de Tortosa a banda i banda del riu Sénia, un àmbit geogràfic que, al llarg del segle XXI i malgrat les pressions polítiques espanyolistes, s’han anat reconeixent en els seus orígens com la peça clau dels territoris de parla catalana.

 

El repertori consta de la Simfonia núm. 4, Op. 90, “Italiana”, de Fèlix Mendelssohn i Pelléas et Mélisande, Op. 46, de Jean Sibelius, amb la direcció de Jordi Bonilla i amb Ivan Launes, concertino. La quarta simfonia de Mendelsshon és coneguda com “la italiana” i sens dubte és l’obra més famosa del compositor judeo-alemany (1809-1847), especialment pel seu primer moviment ràpid i joiós, l’allegro vivace, que evoca la vitalitat del camp romà i la seva pagesia, i que en el segon moviment es transforma en un tema més seriós, inspirat en aires religiosos. Es va estrenar el 1833 i el seu èxit va ser immediat. Quant al Pelléas et Mélisande de Jean Sibelius (1865-1957), és una suite orquestral en nou moviments que data de 1905, un bell exemple de música incidental per il·lustrar el drama homònim que Maurice Maeterlinck havia estrenat el 1893 i que aviat serví d’inspiració a músics com Debussy, Schönberg i Fauré, amb els temes de l’amor prohibit, la repressió de l’erotisme i la gelosia, en una història medieval tan atractiva per a la literatura simbòlica. El seu primer moviment, “A la porta del castell”, és una de les pàgines més conegudes de Sibelius, probablement el constructor més decisiu del nacionalisme cultural finès.

L’Orquestra Simfònica de les Terres de l’Ebre és un ambiciós projecte que naixia la primavera de 2014, amb la vocació de ser un espai de trobada d’intèrprets professionals, amateurs i estudiants avançats de la regió ebrenca, per fomentar la interpretació i la difusió de la música simfònica del gran repertori internacional i dels compositors del territori. L’orquestra es nodreix de músics de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Maestrat, el Matarranya i el Baix Camp.

Al llarg de cada any, l’OSTE presenta quatre produccions que fins ara han inclòs obres de Beethoven (4a i 8a simfonies), Mozart (Simfonia núm 31 París i Obertura de Cosí fan tutte), Rossini (Obertura d’El barber de Sevilla), Felix Mendelssohn (Rui Blas i Obertura The Hebrides), Dvorák (Suite Txeca”, Danses eslaves i Simfonia del Nou Món), Elgar (Chanson de matin i Nimrod), Schubert (Obertura de “Rosamunda”, op. 26 i Simfonia Inacabada), Grieg (Suite núm 1 “Peer Gynt”), Txaikovski (5a simfonia), Bizet (Carmen) i les bandes sonores de Gladiator, Star Wars, El senyor dels anells i Ballant amb llops. El repertori també inclou músics del territori, com Felip Pedrell, el gran compositor i pedagog tortosí, Valero Moreno Polo, mestre de capella de la catedral de Tortosa al segle XVIII, el flixanco Joan Bagés, o l’ampostí Tomàs Simón (“Paisatges del Delta”).

Des de Núvol, els nostres millors desigs per a aquesta apassionant aventura, tan ebrenca i tan catalanesca, amb tota la força de l’amor a l’art, el voluntarisme i l’altruïsme per suplir tots els dèficits econòmics i polítics del nostre món cultural.

Xavier Vega i Castellví
Núvol