Cerca de notícies

Enquesta

Tasto Solo: “L'organetto reviurà la seva esplendor al FeMAP”

1/8/2018 |

 

El proper cap de setmana, el FeMAP (Festival de Música Antiga dels Pirineus) acull Tasto Solo, format per David Catalunya, Bérngère Sardin i Guillermo Pérez amb el programa “Early Modern English Music”. El conjunt aborda la música antiga amb exquisides actuacions, en les quals combina la investigació històrica amb la creativitat i l’art de transmetre emocions. Cada concert és un esdeveniment únic. El grup té cura minuciosament tots els detalls: la posada en escena, el ritme dramàtic, la improvisació entre els artistes. El públic actual, ja sigui entès o primerenc, queda seduït des del primer instant, envoltat per les suggerents i inusuals sonoritats que conformen la identitat singular de Tasto Solo. Tocaran el dia 3 d’agost a l’Església de Sant Vicenç d’Esterri d’Àneu a les 20:30h, el 4 a la Sala La Immaculada de La Seu d’Urgell a les 21:00h i el dia 5 a l’Església de les Santes Hòsties a Pesillà de la Ribera. Serà un concert espectacular en què el protagonista serà un instrument del segle XV, l’organetto.

Aina Vega: Creieu que un entorn com els Pirineus és especialment propici per interpretar música antiga?

Tasto Solo: Sí, ja que és un entorn on hi trobes moltes esglésies romàniques de gran interès i llocs molt especials. A més, l’art sempre està lligat a la natura i tocar, com ho vam fer, en un refugi, és un marc molt original i amb molt d’encant, a banda que la naturalesa sempre inspira els artistes.

AV: La vostra és una agrupació molt singular per la naturalesa dels instruments. Com va anar: vau ajuntar-vos primer i després vau buscar repertori o a l’inrevés, l’interès del repertori us va unir?

TS: En realitat, els instruments van associats al repertori i, en aquest cas, tot sorgí de la voluntat de donar vida a instruments de teclat de principis del Renaixement. Ens vam unir perquè una base de l’ensemble estava a Barcelona i, al cap i a la fi, el nostre àmbit és un nínxol molt petit en què ens coneixem tots per la nostra especialització.

AV: En el concert, David Catalunya tocarà clavisimbalum de martells. Quines peculiaritats té aquest instrument respecte el clavicèmbal que tots coneixem?

TS: Aquest instrument és una reconstrucció hipotètica del que haurien pogut ser instruments de la meitat del segle XV amb corda que té una mecànica basada en la percussió. En realitat, el clavisimbalum de martells o virginal està molt més proper al piano a nivell mecànic i també perquè permet dinàmiques del que ho està del clavicèmbal.

Si tenim en compte l’extraordinària definició formulada cap a 1460 pel savi txec Paulus Paulirinus d’aquest teclat tan associat al període isabelí, trobem: «El virginal és un instrument que té una forma semblant als clavicordis, amb cordes de metall que produïen la sonoritat del clau (clavicimbalum). Té 32 files de cordes que es posen en funcionari amb el toc dels dits sobre les tecles, aconseguint una dolça ressonància en els tons i semitons. Se l’anomena virginal, com la Mare de Déu, perquè té una veu molt dolça i suau».

AV: A banda, Bérengère Sardin interpreta l’arpa renaixentista, que deu tenir un so encara més endolcit que la moderna.

TS: És un instrument molt més petit, sense pedals, més simple, diatònic, amb menys cordes que el modern i amb menor tensió que aporta més riquesa tímbrica i molts més matisos. En efecte, tot això fa que el so sigui més dolç.

AV: Però el gran protagonista és l’organetto. Com ha estat el procés de recuperació del repertori per aquest instrument i tota el projecte d’investigació que heu dut a terme?

TS: Aquest és un laboratori d’estudio pràctic, amb la concepció d’un programa de concert per a confrontar el repertori anglès de la primera meitat del segle XVI amb les característiques organològiques i tècniques dels teclats antics: la cerca de fronteres i, potser, l’esbós d’una resposta. Early Modern English Music és el resultat d’aquesta aventura en el temps.

De fet, l’organetto és un instrument molt important dels segles XIV, XV, fins al XVI. En els concerts del FeMAP presentem un repertori molt tardà, quan l’instrument pràcticament ha desaparegut. És un instrument que no té repertori propi, però està extremament documentat i abasteix tant música profana com religiosa, per exemple, de la cort d’Enric VIII.

AV: A partir de tot el coneixement adquirit, teniu pensat fer-ne divulgació a través d’una publicació?

TS: En aquests moments, la divulgació que estem fent és a través de concerts i discos –com l’originari del programa pirineus que vam gravar l’any passat-, però també amb articles i publicacions en mitjans especialitzats, encara que no ens plantegem en aquest moment escriure cap monogràfic.

AV: Què en penseu de l’auge de les formacions de música antiga i la interpretació històrica en els darrers anys?

TS: Tot ve de la proliferació de músics amb interès pel tema als anys setanta. Van aparèixer de cop gran genis i a partir d’aquí es van establir molts grups de forma regular, i una de les conseqüències és aquest meravellós festival, el FeMAP, que dóna una visió clara del gust per la música antiga que hi ha a Europa. Des de fa temps que ha sorgit tota una generació que s’ha dedicat a això.

AV: El vostre repertori es situa al primer Renaixement. Quines tècniques eren les més comunes entre compositors com Cooper, Henry VIII, Aston o Preston?

TS: Són tres els tipus de composició que conformen aquest programa: cançons de cort, consorts instrumentals i una selecció de peces sobre baixos obstinats, els populars grounds, als quals està dedicat l’últim terç del programa. En la seva major part es tracta d’obres que van ser copiades entre els anys 1500 i 1550 en els dos principals manuscrits conservats a la British Library de Londres, l’Additional 31922 (núm 1-3, 7, 8, 12, 13, 15), conegut com «el manuscrit d’Enric VIII», que conté repertori profà, vocal i instrumental, atribuït al monarca i als compositors del seu entorn, i el Royal Appendix 58 (núm 4-6, 10, 19, 20), una mena de miscel·lània que conté algun dels més bells exemples del repertori per a tecla anglès de principis del segle XVI. Aquestes últimes peces són en definitiva el resultat de diferents fases de l’evolució que van a forjar els pilars de l’univers del teclat modern: noves formes musicals específiques per a aquests instruments, l’ús cada vegada més marcat de textures polifòniques i contrapuntístiques, l’extensió de les tessitures per tal d’explotar els límits de les veus agudes i greus. Diferents paràmetres que són molt allunyats d’instruments que per raons lligades de la seva construcció no poden augmentar les seves dimensions, o que són senzillament estranys a l’ús de les dues mans sobre el teclat.

AV: Per a vosaltres una part essencial del vostre enfocament envers la música és la recerca. És essencial que un instrumentista conegui no només la música de l’època que interpreta sinó també els fets històrics i condicionants socioeconòmics?

TS: En el camp de la interpretació històrica tot va lligat, perquè tenim poques informacions tècniques i cal extendre el camp de coneixement al màxim, a banda de l’interès intrínsec que suposa preocupar-se per tot el que hi ha més enllà de la partitura. Tot això per finalment tenir un màxim de comprensió de la partitura i d’imaginar com podia sonar a través del filtre dels anys.

AV: Però per damunt de tot, la creativitat. Us atreviu a fer improvisacions en base a partitures que heu descobert?

TS: Improvisar, en música antiga, és ser purista, també, sobretot al Renaixement i l’època Medieval. Oferim música a través de diferents propostes, algunes les toquem com estan escrites, d’altres amb improvisació… hi ha moments del concerts que són únics. La improvisació és part de la pràctica fidedigna.

AV: Què espereu dels concerts del FeMAP?

TS: L’agost és un mes molt actiu per Tasto Solo, realitzem 12 concerts arreu d’Europa amb el programa del disc. Ho fem a França, Bèlgica –amb una formació més gran-, també a Holanda, amb cantants, i els concerts del FeMAP són una magnífica manera d’engegar aquest mes tan creatiu i enriquidor amb projectes tan bonics.

Podeu accedir a més informació sobre el festival al web del FeMAP. 

Aina Vega i Rofes
Núvol