Cerca de notícies

Enquesta

‘La favorite', rejovenida

8/7/2018 |

 

Joves valors protagonitzen un dels títols més vistos en la història del Liceu

El Liceu recupera la producció del 2002 en la versió francesa original escrita el 1840
La favorite és un dels títols més vistos en la història del Liceu. Entre el 1850 i el 2002, s’ha representat 264 vegades. Tot i que Donizetti la va compondre en francès, en la majoria de les funcions al teatre de la Rambla s’ha interpretat en italià. Des d’avui i fins al 24 de juliol, es programen fins a 12 sessions, en francès. La directora artística del teatre, Christina Scheppelmann, remarca que aquesta producció, que recupera la del 2002, inclou un repartiment de primeres espases de gran luxe, que es caracteritza per una rabiosa joventut.

Aquesta versió reuneix les mezzosopranos Clémentine Margaine, Daniela Barcellona i Eve-Maud Hubeaux, que s’aniran intercalant en el paper de Léonor de Guzmán, i els tenors nord-americans Michael Spyres i Stephen Costello ho faran en el rol de Fernand. Per la seva banda, els barítons Markus Werba i Mattia Olivieri seran l’Alphonse XI, rei de Castella.

Donizetti explorava els límits de la veu i construïa la partitura per a lluïment dels intèrprets. Però, alhora, els exigia molt, perquè, per exemple, ofereix la possibilitat a les mezzos de morir a l’escenari i durant 20 minuts “cal trobar l’equilibri entre el que representa una persona que està agonitzant i, a la vegada, cantar amb el preciosisme del bel canto”, comentava Eve-Maud Hubeaux. Ella considera que la nova generació d’intèrprets fugen dels posats més clàssics i menys realistes. Alhora que reivindiquen una òpera contemporània que sigui més propera a la manera de pensar actual (a La favorite el paper femení viu a l’ombra del rei Alfons X).

El compositor, junt amb Bellini i Rossini, és un dels precursors del bel canto. Donizetti buscava l’expressió màxima vocal en el que era l’espectacle total. Però ha anat variant la interpretació d’aquest bel canto. La dificultat tècnica limita el moviment. El tenor Michael Spyres reivindica que la seva fornada retorna a un nou verisme que, tot i tenir les arrels en l’escola operística del XIX, aposta ara per superar els arquetips i aportar-hi una nova mirada. Bona part dels solistes són debutants al Liceu i en el seu rol. Per això s’han programat sessions d’assaig per poder empastar les veus, un treball que tots els solistes celebren, abans i tot de l’estrena.

J. BORDES
El Punt / Avui