Cerca de notícies

Enquesta

Llorenç Castelló: “Reivindiquem la figura de Cererols al FeMAP”

29/6/2018 |

 

El Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) obre aquest cap de setmana la programació amb l’Escolania de Montserrat i la Capella de Música de Montserrat. Actuaran a la Catedral de La Seu d’Urgell divendres 29 a les 21:00h, a l’Església de Sant Domènec de Puigcerdà dissabte 30 a les 21:30h i al Santuari del Miracle de Riner diumenge 1 de juliol a les 19:00h. Parlem amb Llorenç Castelló, director de l’Escolania de Montserrat sobre el concert “Joan Cererols: hereu dels polifonistes, precursor de l’escola barroca de Montserrat”.

Aina Vega: Què significa per l’Escolania i la Capella actuar al FeMAP?

Llorenç Castelló: Tots els concerts són esperats, però és cert que nosaltres obrim el festival i això és un incentiu més. El FeMAP ens ha servit per reivindicar la figura de Joan Cererols, una persona important per a la història musical de Montserrat. El situem en la música antiga, que entenc que és la que va des de l’època medieval al Classicisme –i d’aquí uns anys inclourem el Romanticisme i tot.

 

AV: Vosaltres esteu acostumats a viure en un ambient de calma i emmig de la naturalesa. Teniu la sensació d’una espècie de mimetització?

LlC: No podem obviar que Montserrat està ple de turistes. Ara bé, l’emplaçament és immillorable, disfrutes de la natura i d’un entorn on hi trobes calma. De fet, jo crec que per això tenim compositors de l’escola Montserratina amb música tan inspirada i de qualitat. La situació singular crea un ambient especial.

 

AV: Com viuen els nens la intensa activitat musical i la llunyania de la seva família? A Catalunya és més aviat una excepció, aquest model.

LlC: Efectivament, a Alemanya i Anglaterra, per exemple, n’hi ha moltes d’escoles d’aquest tipus. A Montserrat els escolans viuen la musica molt intensament, perquè és el pal de paller de la seva formació, especialment la vocal, però també la instrumental, a banda dels estudis de llenguatge. Els enyoraments hi són, sobretot a 4t de primària, quan comencen, però gràcies als amics i les activitats es distreuen. De fet, l’Escolania no deixa de ser, també, una residència i els nens que viuen lluny han de dormir aquí, però els de més a prop van a dormir a casa.

 

AV: Com se situa Cererols en la història de la música catalana? I en l’àmbit europeu?

LlC: Cererols va viure al s. XVII, moment en què a Europa ja havia irromput el Barroc, però a Espanya les coses arribaven tard. Cererols és un “mix” entre finals del Renaixement i principis del Barroc. Ha superat tota una sèrie de tècniques renaixentistes, però tampoc acaba de ser Barroc. És un Barroc hispà, peculiar, amb el seu tret singular. Cererols és un personatge que va passar un temps a Madrid on va poder escoltar molta música a la cort, de Victoria, Palestrina, Gabrieli, tota aquesta fornada, i això el va inspirar molt.

 

AV: Quines tècniques de composició musical conreava?

LlC: Sobretot l’homofonia i el contrapunt, però també la utilització del doble cor. Per exemple, buscava un efecte de pregunta-resposta, o estereofònic -ja intuïten el que es podia aconseguir al segle XX. I això ho hem volgut reflectir al concert del FeMAP, fer notar aquestes tècniques com l’eco.

 

AV: Podries comentar els trets essencials que s’han de tenir en compte per tenir una experiència estètica el més satisfactòria possible a partir de l’escolta de Cererols en el concert?

LlC: L’efecte de doble cor principalment. Tot el repertori s’ha centrat en la música religiosa, la majoria a doble cor, encara que Cererols també va escriure villancets. A banda, adapta del Barroc l’aparició del baix continu, que en aquest cas serà doblat amb l’orgue positiu, cellista i contrabaix.

 

AV: Quina importància té Cererols per Montserrat?

LlC: Entre la música medieval i Cererols hi ha un buit. Abans que ell irrompés es cantava molt sovint el Llibre Vermell i al Renaixement es devia cantar Victoria, Palestrina i altres polifonistes destacats. Podríem dir que Cererols és el primer compositor significatiu després del Llibre Vermell.

 

AV: Ets director de l’Escolania des de 2014. En què creus que has contribuït més profundament a nivell musical a l’Escolania?

LlC: Pot semblar conservador, però en realitat és en la continuació en la preservació de l’essènia del so de l’Escolania que el Pare Ireneu va establir i que molta gent ha vingut a estudiar. És un so peculiar i molt reconeixible. De fet, tots els mestres hem volgut seguir aquest camí perquè si canviéssim el color del cor ja no seria l’Escolania.

 

AV: Quina és la major satisfacció personal que t’aporta aquest càrrec?

LlC: La primera és que sóc un ex-escolar i tinc molt a agrair a l’Escolania. Aportar tota la meva energia és, en certa manera, tornar el que a mi se’m va donar, encara que mai ho aconseguiré. I, per altra banda, que pugui veure que els escolans són bones persones, més enllà si són bons músics o no.

 

AV: Podries comentar els valors essencials de l’Escolania?

LlC: Amistat, respecte, empatia, el valor de la música. Inconscientment no t’adones de la quantitat de música que acabes escoltant i cantant, però en realitat acabes amb un bagatge musical que t’impregna i et dura tota la vida.

 

AV: Què n’esperes d’aquest concert?

LlC: Espero que agradi. Que la gent quan escolti digui: “que bonic”, malgrat que el programa no és de música lleugera, sinó seriosa. El concert intenta explicar d’on ve Cererols i què aporta a la música. Comencem amb allò que va inspirar el compositor, com Palestrina o Victoria, després fem Cererols i a continuació mestres de l’escolania com el Pare Anselm Viola i el Pare Narcís Casanovas, ambdós continuadors del Barroc-Classicisme a l’estil Cererols. 

Aina Vega i Rofes
Núvol