ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Pablo Ferrández: "La meva vida és un no parar, però m'encanta"

13/6/2018 |

 

El jove violoncel·lista, Premi Princesa de Girona de las Arts i les Lletres, toca un preuat Stradivarius, només a l'abast de músics fora de sèrie

Amb 27 anys, el madrileny Pablo Ferrández és un dels violoncel·listes més impressionants de la seva generació. Té un do natural per transmetre tota la profunditat i bellesa de la música amb un dels pocs Stradivarius que existeixen. Un luxe només a l’abast dels millors.

¿Què significa el premi Princesa de Girona de les Arts i les Lletres que recollirà a finals de mes?
És un honor immens rebre un guardó tan prestigiós. El fet de ser premiat al teu país ho fa doblement bonic, et fa sentir molt valorat.

¿Coneixia la música de Soleá Morente, amb qui comparteix el premi 'ex aequo'?

Sabia qui era però no estava familiaritzat amb la seva música. M’alegro que aquest premi ens hagi fet creuar-nos i donar-me l’oportunitat de conèixer-la a ella i a la seva música.

Tots dos procedeixen de famílies musicals. ¿Fins a quin punt va influir en el seu cas tenir una mare guitarrista i un pare violoncel·lista?

Tenir pares músics, sobretot com els meus, em va influir i em continua influint enormement. Des de petit els meus pares es van abocar a la meva educació musical, començant per la meva mare que va inventar un mètode al qual va anomenar el 'mag diapasó', que va ser el meu inici en la música. I no cal ni dir que tenir un pare violoncel·lista a casa, encara avui toco per al meu pare, molt sovint per demanar-li consell.

Li van posar Pablo en honor a Pablo Casals: ¿Què admira més d’aquest irrepetible músic?

Casals va ser EL primer gran violoncel·lista, l’avi de tots nosaltres, estic convençut que sense ell, el violoncel no estaria avui dia on és. Les seves interpretacions màgiques i apassionades són absolutament úniques.

Ell, a més de tocar, dirigia i componia. ¿Això també entra en els seus plans? ¿Quins projectes l’esperen?

Tinc curiositat per la direcció però encara és aviat i em fa molt respecte. D’enregistraments no en puc parlar encara, però en els pròxims mesos podré anunciar per fi notícies molt importants. Quant al meu calendari de concerts, és superintens, pràcticament estic en una ciutat diferent cada quatre dies, i això m’ha portat a recórrer el món unes quantes vegades. Aquest any amb prop de 70 concerts per l’Amèrica del Nord, l’Àsia, Europa, Austràlia i Sud-amèrica. La veritat, és un no parar, però m’encanta.

¿Berlín, on viu, és la millor ciutat per a un músic?

Berlín és una ciutat amb una oferta cultural que no té rival, una ciutat que té més de cinc concerts al dia i estan tots plens. Fa un parell de mesos vaig tocar tres concerts en un dia al Konzerthaus de Berlín (que ja és una bogeria per si mateix) ¡i no hi cabia una agulla! És una veritable passada per a un músic. Encara que el cor tira cap a on tira i trobo molt a faltar Madrid, i em veig vivint allà en un futur pròxim. Per al cinc o sis dies que passo al mes a casa, ¡que faci sol almenys!.

Tinc curiositat per la direcció però encara és aviat i em fa molt respecte.
Va despuntar de manera precoç. Toca un preuat Stradivarius. ¿Què més necessita per ser feliç?


Tinc una vida increïble. Encara no em crec tot el que estic aconseguint, ni en els meus més salvatges somnis vaig pensar que podria tocar per tot el món amb un Stradivarius i amb les millors orquestres, directors i solistes en una gira mundial contínua... ¿Quines són les possibilitats que això et passi? Ridículament petites. Per a la felicitat no em cal res, a més penso que la felicitat és una cosa que ve de dins d’un mateix, no té tant a veure amb el que tenim ni en el que ens falta. No són pocs els exemples de persones d’èxit però miserables.

¿Quin és el secret per arribar a l’ànima del públic?
¡Si ho sabés no seria un secret! Jo crec que això es té o no. Aquesta connexió surt de les profunditats d’un mateix i de l’honestedat de l’intèrpret. Has de creure en el teu missatge com si fos l’últim que fas a la teva vida.

Marta Cervera
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet