Cerca de notícies

Enquesta

Bad Lubman: «La música és aliment, aire i, fins i tot, una droga en si mateixa»

12/6/2018 |

 

El director nord-americà obrirà el Sónar al capdavant de l'OBC, a l'Auditori, amb 'In C', una singular peça de Terry Riley

El nord-americà Brad Lubman, director musical amant de la música contemporània, torna al Sónar. Fa dos anys va triomfar en la cita dirigint ‘Become Ocean’, de John Luther Adams. Aquest dijous, al concert inaugural del festival, interpretarà a l’Auditori ‘In C’, singular i famosa obra de Terry Riley, compositor minimalista influït pel músic indi Pandit Pran Nath. Al costat de l’OBC, i des de la marimba, Lubman portarà el pols d’aquesta peça estructurada a partir de 53 frases musicals o mòduls de diversa longitud. Frases o mòduls que cada intèrpret pot repetir lliurement sobre un pols constant en la nota Do.

–¿Quants músics necessitarà per interpretar ‘In C’, una obra flexible i variable, tant en el nombre d’intèrprets com en durada?

–Tindrem prop d’una quarantena de músics. Una barreja de vent, corda, metall, percussió i piano, a més de la marimba, que tocaré jo. ‘In C’ no és una peça que es dirigeixi però l’he interpretat diverses vegades capitanejant-la des de la marimba i així és com ho farem a Barcelona. Encara que els músics tenen certa llibertat en aquesta obra ja que poden triar quantes vegades repetir la mateixa frase i quan evolucionar.

–¿Què és el que més l’impressiona d’aquesta peça estrenada el 1964?

–‘In C’ és una obra important del minimalisme, al costat dels treballs de Steve Reich, com ‘Drumming’ i ‘Music for 18 musicians’; i l’obra de Philip Glass ‘Music in 12 parts’. El més agradable és aquesta instrumentació oberta que permet executar l’obra amb una àmplia varietat d’instruments i conjunts de diferent magnitud.

–¿Què va pensar quan va descobrir aquesta obra? ¿Quan va ser?

–Vaig descobrir ‘In C’ el 2006. Tindria uns 43 anys i va ser en el transcurs del Bang on a Can Summer Festival. Cada estiu acudeixo allà per treballar amb estudiants de música i el primer que fem és interpretar tots junts ‘In C’. És una peça molt alegre tant per als qui la toquen com per als qui l’escolten. És d’aquestes obres per aconseguir unir la gent, fer-nos sentir part d’alguna cosa, Això sempre és positiu!

Terry Riley, compositor nord-americà autor d’‘In C’ /

–A ‘In C’ es pot veure el reflex d’una època, apreciar la influència de la clàssica índia i la necessitat del compositor, Terry Riley, de trencar amb el serialisme. ¿Ha parlat amb ell d’aquests temes?

–Com ha ocorregut en diferents èpoques o tradicions musicals, un pot apreciar a través de la història que hi ha alguns moments cada cert temps en què determinats artistes, compositors o escriptors necessiten trencar amb la tradició per descobrir la seva pròpia veu. Potser la dècada dels 60 va ser un d’aquells grans moments que van marcar la música, l’art i la història. ‘In C’ és un gran reflex d’aquella època.

–Riley va provar l’LSD i era partidari d’aquesta droga que obria la consciència. ¿Va valer la pena experimentar per crear obres com ‘In C’?

–Aldouls Huxley n’era un consumidor habitual. En la Literatura és més comuna parlar d’aquest tema que en la música, tret que es tracti de rock o pop. ¿És un error? ¿Ens estem perdent alguna cosa? Per a mi, la música és millor experimentar-la sense res. ¡No necessites cap filtre màgic per millorar-la! Per a mi, la música és suficient. És aliment, aire i, fins i tot, una droga en si mateixa.

–Comparant amb els 60 i 70, ¿diria que avui dia el públic és més receptiu a la música contemporània?

–Cada vegada hi ha més gent oberta a coses noves. Encara que sempre hi haurà els que no canvien mai o tenen problemes en acceptar novetats. Però en general, estem vivint un període bastant sa quant a música contemporània es refereix. No només he trobat més gent interessada a escoltar-la, sinó que hi ha més músics joves interessats en ella. Estan entregats a la seva interpretació i tenen ganes de descobrir nous i joves compositors.

–Després de Barcleona, ¿què l’espera com a director?

–El meu pròxim projecte és el Bang on a Can Summer Festival, el juliol al Mass Moca (Massachusetts Museum of Contemporary Art). Allà dirigiré obres del Reich, Ligeti i Xenakis amb estudiants d’aquesta zona.

Marta Cervera
El Periódico de Catalunya