Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu es lliura al dimoni enamorat de Rubinstein

23/4/2018 |

 

El teatre de la Rambla estrena una producció de l’òpera ‘Demon’

“El que et desconcerta és la naturalesa del meu joc”, cantaven els Rolling Stones a Sympathy for the devil. I poques coses són més desconcertants que el dimoni del poeta rus Lérmontov, font literària de l’òpera Demon, d’Anton Rubinstein, que es representarà al Liceu en set funcions del 23 d’abril a l’11 de maig. “És un dimoni enamorat, envellit, que sap que ni tan sols paga la pena fer el mal. De fet, en aquest món el dimoni aviat ja no tindrà feina”, diu amb un irònic fatalisme típicament rus Dmitri Bertman, director d’escena d’aquest Demon coproduït pel Liceu, l’Staatstheater de Nuremberg, l’Òpera Nacional de Bordeus i el Teatre Helikon de Moscou. El muntatge s’estrena primer al Liceu, que n’ha liderat la producció. A més, serà la primera vegada que l’òpera de Rubinstein es cantarà en rus a Barcelona, perquè aquí només s’havia interpretat en italià l’any 1905, al Teatre Novedades.

L’origen d’aquest muntatge té un fort component emocional. El baríton Dmitri Hvorostovski en va ser l’impulsor juntament amb Bertman, director general i artístic de l’Helikon. A Moscou en van fer una versió semiescenificada el 2015, amb Hvorostovsky com a dimoni i la soprano lituana Asmik Grigorian com a Tamara. Hvorostovski, gran admirador deDemon -òpera estrenada el 1875 al Mariinski de Sant Petersburg- i conscient que és una obra avui poc representada fora de Rússia, volia que també es veiés a Europa. I va ser Christina Scheppelmann, directora artística del Liceu, qui va recollir el guant per tirar endavant des de zero un muntatge amb una espectacular escenografia de Hartmut Schörghofer. La idea era que Hvorostovski i Grigorian lideressin la producció, malgrat la delicada salut del baríton, que tenia un tumor al cervell. “La Christina va dir una cosa que no oblidaré mai: «Mentre el Dmitri sigui entre nosaltres no buscarem ningú més per fer aquest paper»”, recorda Bertman. Malauradament, Hvorostovski va morir el 22 de novembre del 2017. “Quan va morir jo no volia tornar a cantar el rol de Tamara, però Dmitri Bertman em va convèncer”, diu Grigorian, filla del tenor Gegham Grigorian i de la soprano Irena Milkeviciute, que debuta al Liceu.

El substitut de Hvorostovski és el letó Egils Silins, el reputat baríton wagnerià que al llarg de la seva carrera ha fet el paper del dimoni de Rubinstein en cinc produccions diferents. “En els últims quinze anys he interpretat sobretot obres de Wagner i Strauss, i per a mi és molt interessant cantar material que no sigui alemany -explica Silins, que l’any passat va fer L’holandès errant al Liceu-. Demon és una òpera meravellosa per a un baríton baix. Necessites un color líric en els dos primers actes, però també dramatisme en el tercer, i aquí cantar repertori wagnerià m’hi ajuda, per la potència”.

El Demon de Bertman i el director musical Mikhaïl Tatàrnikov és una versió aprimada de l’original de Rubinstein. “És una òpera massa llarga”, admet Bertman, que ha prescindit d’algunes parts explicatives i dels ballets. “No m’agraden els ballets a l’òpera”, diu Bertman amb rotunditat. Tanmateix, assegura que conserva “tota la música de Rubinstein” i que “hi ha molt moviment”, coreografiat per Edwald Smirnov.

 

Un gran cilindre de fusta

 

L’escenografia, l’attrezzo i el vestuari d’aquest Demon s’han desenvolupat al Liceu, i el cost, compartit entre els quatre teatres coproductors, és de 390.000 euros. La posada en escena té dos elements estructurals: un gran cilindre de fusta de 13 metres d’amplada, 9,50 d’alt i 12 de profunditat, i una gran bola inflable de teixit sintètic amb un projector a dins. Tot plegat està inspirat en El paradís i l’infern del Bosch que hi ha al Palau Ducal de Venècia, concretament en la pintura en què apareix una mena de túnel que connecta els dos mons. És aquí on transcorre la història de la Tamara, la dona de qui s’enamora el dimoni. “Aquí la passió ho pot tot, fins i tot pot amb el dimoni”, recorda Bertman.

 

Xavier Cervantes
Ara